Aquest jaciment arquològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, mostra les restes que queden d’Ayuthaya, que va ser la segona capital del regne de Siam, (actual Tahilàndia).

Al segle XVI, els comerciants estrangers la descriuen com la ciutat més gran i rica d’Orient. Els reis que la governaven eren monarques absoluts i, al llarg de la seva història, va passar per molts esdeveniments.

Wat Phra Mahatat. Data del segle XIV i, tot i que és un dels wats més grans del recinte està bastant deteriorat.

Una sombrilla va d’allò tan bé per evitar que el sol et cremi.

Grandiosa figura que representa a Buddha assegut.

Un dels llocs més fotografiats d’aquest gran complexe és aquest indret on es troba el cap del Mestre  esculpit dins el tronc d’una figuera gegant.

El monjos, que els trobes arreu, també posen davant el cap de Buddha per tenir-ne un record.

Dintre del grandiós complexe d’Ayutthaya s’hi troba el Wat Yai ChaicMongkhon. És un preciós i antic monestir reial que transmet poder. El va fer construir el rei U Thong, a l’any 1351, per acollir una comunitat de monjos que venien de Sri Lanka, aleshores Ceilan.

Té un chedi impressionant. Medeix més de 62 metres d’alçada i es van necessitar 28.000 tones de maons per la seva construcció.

Tothom s’enfila escales amunt però, en aquest cas, no per resar ni presentar ofrenes sinó per tirar una moneda al pou que es troba a l’interior del recinte.

Totes aquestes imatges van despullades, ja que el conjunt forma part de les restes arqueològiques de la segona capital. Per obviar aquest efecte la gent compra teles de color or i les tapa. Tot plegat fa un efecte molt lluminós. 

Simetria amb l’ombra del pinacle.

Des de dalt del temple, accedint a les terrasses, es veu el conjunt amb una perspectiva diferent.

El mateix conjunt de la imatge anterior, vist des de baix.

Com ja he explicat en altres moments, les ofrenes florals són una constant a tot arreu.

El blau intens del cel fa que la blancor de les imatges hi faci un bell contrast.

Un Buddha d’apecte poc habitual roman tancat dins una vitrina, cosa que possibilita que es barregi amb la part frontal del temple.