Aquesta bonica ciutat deu el seu origen als artesans i comerciants de la zona que es van fortificar aquí per protegir-se de les invasions de vikings i normands.

Quan s’arriba a Guingamp el que crida més l’atenció és l’Ajuntament que data de 1709. Presenta una façana imponent en la que hi ha afegida una capella barroca. La serietat del conjunt queda suavitzada pel color que li aporten la decoració de les finestres ambellides amb parterres de flors.

Com podeu veure és un Ajuntament ben espectacular.

Al centre de la ciutat hi destaca l’edificació més monumental: la Basílica de Notre-Dame-de-Bon-Secours que suma diferents estils.

Crida l’atenció una cosa que no havia vist en cap altre lloc: que la gran Basílica tingui un habitage, com qui diu adosat, i que forma part de la renglera de cases del carrer. curiós!

En aquesta basílica es venera la estàtua de Notre-Dame-de-Bon-Secours que és una de les poques verges negres que es troben  a França.

Podeu veure diferents perspectives d’aquesta edificació.

Interior.

La plaça més important compta amb una bonica font.

Hi vam arribar cap a les set vespre i, un cop buscat allotjament per dormir, vam mirar de trobar un lloc per sopar. No era gens tard però no es veia ni una ànima pels carrers. Ben solitaris i amb tot tancat. Ja deixàvem córrer el tema del sopar quan, per fi, un únic establiment tenia les portes obertes. Vam sopar-hi, era molt bonic i s’hi va menjar bé.

Els horaris que porten per aquí i l’alegria de viure les nits no té res a veure amb la de  l’Europa mediterrànea.

Era un 18 de juny que a més queia en dissabte. Veure per creure-ho!!!!

Detalls de la font.