En aquest segon post dedicat a Saint Maló podreu veure tot un conjunt d’imatges que correponen a la zona de la ciutat oberta al mar i que no forma part de la zona portuària. El paisatge marí que es veia des de dalt la muralla era molt atractiu.

Saint Maló està considerada una ciutat balneari i atrau nombrosos visitants de manera que, a l’estiu, la població quasi es triplica.

Aquí es veu una part de la muralla de envolta totalment la ciutat.

Les gavines, molt sociables, estan acostumades a la gent i fan mans i mànigues per obtenir menjar.

Cal explicar que aquesta ciutat sempre ha tingut afanys independentistes i que a l’any 1590 va aconseguir el seu objectiu. Durant quatre anys va ser una República independent de l’Estat francès. Dissortadament pels veïns, que restaven molt contents amb aquest canvi, els hi va durar poc.

Em va cridar molt l’atenció aquesta important renglera de pals que hi havia quasi a ran de muralla i no vaig arribar a saber perquè servien.

Mostraven les marques de l’aigua, ja que la marea arriba fins aquí i els cobreix un bon tros. Tenien una estètica especial i atractiva.

Es podia caminar fins petits illots i, la vista que es veia des d’allí de les edificacions de la ciutat, era molt reexida.

Una ciutat amb dues vessans: la part urbana closa dins la muralla i la part oberta al mar formada per la zona del port i la del lleure. És ben bé una ciutat balneari.

Imponent aquest creuer vist des de dalt la muralla.

Una muralla que és el tret més característic d’aquesta ciutat de la Bretanya francesa que recomano del tot ja que val la pena fer-hi una visita i, qui vulgui prendre banys, una estada.