Seguim amb la vida cultural i recreativa d’aquests dos joves, que també és la vida de Cervera en l’època de la preguerra.

Ells, com tants altres nens i joves de la ciutat, van participar en les representacions dels Pastorets. No disposem de fotografies però sí dels cartells que els anunciaven.

Si llegiu els noms dels que hi participaven, els que sou més grans us adonareu que molts d’ells són coneguts. En aquesta data, els germans Botines encara eren molt jovenets, ja que estem parlant de l’any 1926.  Es llegeix el nom de Salvador Botines formant part del  Chor dels dimonis…

L’any següent, el 1927, el Salvador segueix fent el mateix paper, el de dimoni.

Sembla ser que, a més de col·laborar amb les representacions dels Pastorets i de la Passió, hi havia vocació de fer teatre i, el mateix any, el 1927, s’anuncia una obra en la que ja hi trobem el nom dels dos germans: el Salvador i el Jaume pel que fa a “A cal jutge” i el del Jaume en “El Janot de ca’n Llatenes”

Any 193. Altra volta s’anuncien Els Pastorets i el nom del Jaume hi surt interpretant dos personatges. El Salvador sembla que no s’hi va apuntar.

Seguim a l’any 1930 i ens adonem que hi ha repetició de l’obra, ja estrenada, que porta per títol ” A ca’l Jutge”. Al final del cartell, s’anuncia “La competència”, en la que hi podem veure el nom de Jaume Botines.

La Joventut Catòlica de Cervera va retre un homenatge a l’estimat Mossèn Josep Arques. Aquest capellà devia ser un home excepcional que tothom apreciava ja que s’explica que durant la guerra ningú va gosar fer-li mal tot i la seva condició de capellà.

Aquí podeu llegir les diferents activitats que es van dur a terme en aquest merescut homenatge.

L’homentge va cloure amb una funció teatral. Els germans Botines, com molts altres, formaven part d’alguna de les seccions de la “Joventut Catòlica” i, el Jaume, va participar en una de les tres representacions que hi havia programades.

Al cartell hi trobareu noms que a molts/es no us diran res però, als de més edat, sí que ho poden recordar: el Mestres, que treballava al Banc Central, el Jacint Oliveres de la botiga de mobles del carrer Combat, el Claudi Gómez, fotògraf, que feia d’apuntador…

Era el jovent d’aquella època i ara, el Salvador Botines l’any passat hauria fet 100 anys, ja no queda ningú.

Però hi ha maneres i males maneres de morir…