una mica de tot arreu

Estimada Tresa

Estimada Tresa, la teva absència em serà molt dolorosa i el que voldria ara, en aquest recull de vivències amb tu, és recordar els lligams de tota una vida.

Vas néixer el mes de setembre de l’any 1948 quan la tardor ja espiava darrera la Festa Major. I ho vas fer en un lloc cèntric i emblemàtic de Cervera, a la plaça de Sant Miquel, on, en aquell temps, la preciosa font n’era la protagonista. En aquesta fotografia es veu bé aquest monument desaparegut i, a mà dreta, al costat de la perruqueria, la casa on vas néixer i que jo sempre vaig anomenar ca la Basília, tot i que també era coneguda com ca la Calamanda, la casa pairal de les germanes Carme, Maria i Montserrat Estela Gañet.

La teva àvia, tenia dues germanes més i, una d’elles, la Montserrat, es va casar a cal Delfín i va ser àvia meva. Els fills d’ambdues, Basília, la teva mare i Miquela, la tieta i Francesc, el meu pare, i Ramoneta, també tieta, eren cosins germans. Per tant, nosaltres vam esdevenir cosines segones. Durant tota la vida, les dues famílies vam tenir una relació molt propera, intensa i constant.

tresa 5

No vas arribar la primera, ja que la Mª Carme se t’havia avançat. En aquesta entranyable imatge esteu davant la botiga de casa vostra i aneu ben impecables. Val a dir que l’ofici de la mare era el de modista i, per tant, teníeu ventatja. No sé que devies mirar, així de cua d’ull, perquè feies cara d’amoïnada. Aquest establiment estava llogat a l’altra germana de la nostra àvia, als de cal Casulleras, que hi tenien les coses de lampisteria i també venien diferents estris, com aquesta lletera que es veu a la imatge.

tresa 7

Quan ja vas tenir l’edat, et va tocar anar a l’escola. I ben petitona que eres!. Corria el curs 1952-1953.

esquerra 1

Aquí se’t veu, emmig d’un grup d’alumnes, totes ben conegudes i acompanyades de la professora. Vas fer tota l’escolaritat al Col·legi Jaume Balmes, que tan a prop tenies de casa teva. En aquest curs, la mestra era Mª Teresa Arnalot i, una fotografia que sembla feta en la mateixa sessió però que el grup està davant la porta, és la que apareix a la Història Gràfica de Cervera. S’hi compten 30 alumnes.

tresa 6

Com totes les de l’època, vas fer la Primera Comunió a l’edat de 7 anys. Aquest és el recordatori imprès, en format llibret, que vas repartir entre els teus familiars i amics.

gi3

gi 2

Les dues germanes de la casa pairal, la Basília, que era la pubilla per ser la gran, i la Miquela, van formar també sempre part de la meva vida. No cal dir a qui t’assemblaves tu...Sempre em van acollir a casa seva i hi vaig passar hores i hores. D’aquí ve la relació tan intensa i continuada amb tots vosaltres.

20

Va ser tot un privilegi tenir un espai tan gran, que en dèiem l’hort, i que podia haver estat un fantàstic jardí, al bell mig de Cervera. Un espai assolellat i tranquil, que dóna davant l’Hospital. Aquí vas anar creixent, jugant, compartint i passant-ho d’allò tan bé mentre transcorria la teva infància i primera adolescència.

tresa 7

La Lurdes va arribar una mica tard i va créixer amb unes vivències i un ritme diferent del que vam compartir les cosines més grans.

gi 4

I tocava fer-se gran! Anaves creixent i molt, ja que la teva alçada ens deixava petits a tots i totes. Aquí tens el meu pare al costat , Francesc Bonet Estela, el cosí amb qui sempre tanta relació, amistat i empatia hi ha hagut, i la teva germana gran. Ja es veu com te’ls miraves des de dalt! Estaveu de celebració a Montserrat i les dues germanes, tal com tocava en aquell temps, lluïeu mantellina blanca.

tresa 1

L’altra cosina, la Ramoneta Bonet Estela, també havia sovintejat moltíssim la vostra llar. Les tardes, a la part del davant o del darrera de la casa, escoltant la novela, cosint, fent-la petar i, fent muts i a la gàbia, quan tocaven la cançó de “aquel negrito del Àfrica tropical”, que anunciava el Cola-Cao…mentre, la Miquela, aprofitava per sucar-nos pa amb el producte que anunciaven i, nosaltres, amb molta gana ens ho menjàven. Èrem la generació que empenyia i que ens interrelacionaven amb els que ens anaven al davant.

Hores de jocs, de disfresses, tot i remenat la roba dels baguls de l’esgolfa, visites ràpides a la sala imponent, amb aquells mobles tan macos i la pintura de l’indi a la porta, que ens esverava força, la bonica font de pedra a costat del quarto de la canyella en que, sempre que podia quedar-me a dormir, ens allitavem plegades, la solemne barana de fusta i el quarto fosc, que servia de rebost, i que tanta por ens feia…Són tants els records d’aquesta època amb les cosinetes de ca la Basília: la Mª Carme i tu, afegint-s’hi més de passada la Lurdes. Jo era la cosineta de cal Delfin. Encara avui la cosa segueix així. Tu sempre seràs, per mi, la Tresa de ca la Basilia.

tresa 14

Vas triar l’ofici en el que volies treballar escollint el de perruquera. Ben preparada, responsable i amb una habilitat especial pels tints, treballaves al saló més emblemàtic d’Alberto Cebado, a la imatge, que, aleshores, era el perruquer amb més nom de Barcelona.

darrera cebado

Et recordo, com si fos ara, a l’elegant local de la rambla Catalunya, que tenia unes vistes molt agradables al fer xamfrà.

cebado

Quan un company de la feina, Joan Anglada, que va esdevenir en poc temps un nom clau en el món de la perruqueria, va decidir muntar el seu propi saló, conscient del teu nivell i del teu tarannà, va fer mans i mànigues perquè anessis a treballar amb ell.

joan anglada

Hi vas estar molts anys i en diferents etapes de la teva vida.

anglada

Són moltes les clientes que encara et recorden. Fa quinze dies en vaig trobar una a Barcelona que s’havia assabentat de la teva malaltia i em va preguntar per tu. Recordava, amb afecte, el teu tracte, la teva sensiblilitat i la teva manera de treballar.

Sempre t’has sentit ben orgullosa pel que fa a la teva vida professional!

anglada pàu claris

De visita a Cervera amb una amiga de la feina. El teu pare, Salvador Carcasona Melgosa i el teu tiet  “Rosendo” s’havien casat amb les dues germanes de ca la Basília, per tant, els llaços familiars quedaven doblement reforçats.

tresa 8

Una altra visita a Cervera amb els records de vells temps: els palmons al balcó i l’antic Banc Central.

gi 5

Les anades a peu a Montserrat van ser molt importants pel jovent de Cervera. Aquí se’t veu amb el grup de cerverines, totes ben conegudes, i quatre joves de Guissona.

gi 1

Amb la teva lletra apuntaves la data. Era l’abril de 1964 i tenies 16 anys, de camí cap els disset.

tresa 9

Totes les que anàvem a Montserrat no oblidarem les fesomies d’aquests xicots de Sant Pere de Ribes. Cada any ens trobàvem i, amb el grup de Cervera, hi havia una bona amistat. Encara recordo el nom d’alguns i, les fesomies, totes.

tresa 5

Aquí estem en una celebració de noces i tu ja portes un look que no té res a veure amb els que ens engaltaven per aquí. Estic asseguda al teu costat amb un pentinat que sembla de primera comunió. La teva germana, tot i que no es veu massa bé, la vas pentinar tu, amb un recollit de cerimònia.

tresa 10

En aquests temps, quan venies de visita a Cervera, enlluernaves amb el teu estil tan de capital. Portaves els cabells tallats i pentinats a l’última moda i, amb la roba tan moderna que lluïes i que tan bé et queia, feies molt goig.

tresa 15

tre

El dia del teu casament al Paranimf de la Universitat a costat del nostre cosí, el metge Joaquim Peropadre. Recordes aquella nit que jo vaig somiar, amb molta angoixa amb ell, i quan vaig venir a la perruqueria et vas atansar molt seriosa i em vas donar la notícia de la seva mort, tant de repent i força jove?

Els records s’embullen mentre els vincles es reforcen.

tresa 11

El que sí que no puc obviar és el que ens va passar a totes dues la vigília del teu casament. Arreglant les coses per l’endemà, no ens vam adonar que es feia tan tard i, quan ja era fosc, ens vam trobar que no sabíem on era l’interruptor dels llums. Sense veure-hi gens, mortes de por i ben arrapades l’una amb l’altra, vam aconseguir, a les palpentes, arribar al pati i, encara ens vam haver de passar una bona estona cridant darrera la porta principal, perquè ens sentíssin i algú ens vingués a obrir. L’ensurt que vam passar no el vam oblidar!

Aleshores no sabies encara que als camins del teu futur hi trobaries més espines que roses. Unes espines que, en aquest darrer any, han esdevingut més punyents que mai, al afegir-s’hi el dolor físic.

Recordem les roses…

Festes i celebracions…

tresa 2

Amb la Vanesa, que l’has tingut al costat diferents vegades: aquí en la celebració dels Tres tombs a Anglesola i aquell dia, en que es van acabar les Olímpiades de Barcelona, i  esperàvem l’avió a Atenes per tornar a casa, ella també estava amb nosaltres. Tot i que durant molt temps ha viscut lluny, va poder compartir aquests dies unes estones amb tu.

tresa 3

Aquí, riallera i contenta, en la celebració de les noces de plata de la teva germana Mª Carme, que t’ha acompanyat fins el darrer moment i que t’ha cuidat com una mare fins el final.

gi 6

L’any passat el vas encetar amb il·lusió. Plegades, decoràvem la teva llar, oberta al sol, als arbres del Portalet i al Campanar. Estaves contenta, tenies cura de les teves plantes i, ja jubilada, després de treballar durant una bona pila d’anys a la Merceria Riera, volies gaudir d’aquest niu.

pis 1

pis 2

pis 4

pis 3

El dia 4 de febrer va caure una nevada i des, de la teva llar, així la veies, de lluny. I, al fons, el campanar, símbol de la teva estimada Cervera on hi has deixat desconsolades tantes amigues teves. En va destacar una d’especial, l’Antònia. Ja saps tot el que va fer per tu i en quins moments tan delicats et va fer costat.

m 15

Desconeixies el via-crucis que et tocaria viure durant tant temps i que et marcaria els dies amb una càrrega, cada cop menys suportable de dolor.

Incomptables visites a urgències, munts de medicaments, episodis traumàtics… es van convertir en el teu dia a dia. Cal preguntar-se perquè no se’t va fer un diagnòstic a temps. Tot fa pensar que les retallades a Sanitat resulten devastadores.

Durant aquest temps, i ja trobant-te malament, t’esforçaves pe mantenir una certa normalitat i anaves participant en tot el que podies. Aquí se’t veu passejant pels carrers de Cervera del Maestre, un poble agermanat amb el nostre.

Reculo enrere i em situo al temps que vas viure a Parets, després de deixar l’escola, ajudant unes monges seglars. Aquí vas aprendre dues coses que t’han acompanyat tota la vida: la neteja. Crec que has estat la persona amb més desfici per la netedat. Si tenies cura d’un espai, ningú hi podria haver trobat ni una volva de pols quan tu l’havies enllestit.

L’altra lliçó, molt més important, va ser conéixer els desgavells que passaven en l’època del dictador, ja que amb aquestes monges anàveu a visitar gent arraconada de la societat i et vares donar compte de l’injustícia de l’època i de la dictadura. Aquí ja se’t va plantar la llavor del catalanisme i independentisme i, si recordes el que deia el teu pare: “canalla , vigileu que pica l’espia”, saps perquè el que hi havia al cor no es podia expressar. Quan ha tocat, has pogut manifestar-ho lliurement i, al balcó de casa teva sempre onejava l’estelada i la senyera. Abans del teu traspàs ja no hi eren. I jo, cada vegada que passava pel davant, les enyorava i t’enyorava a tu.

Amb aquesta imatge amb les senyeres he volgut recordar aquest tret de la teva vida només conegut pel teus. Quina coincidència que el teu traspàs hagi estat tan proper al de Muriel Casals!

tresa mestre

Entre les moltes habilitats teves, la de puntaire, durant un temps de la teva vida, va tenir un lloc preferent. Vas fer peces molt boniques i els boixets dansaven a les teves amb gràcia i habilitat. Aquest preciós mocador me’l vas regalar ja fa un temps i, ara, el guardaré com un record molt preuat.

mocador 2

Acabo parlant dels teus dies a l’Hospital, agraint el tracte que han tingut amb tu els professionals d’Igualada i, la resposta ràpida i contundent, a la teva petició de que et treguessin el dolor.

La planificació, conscient i detallada, que anaves manifestant de tot el que calia fer quan tu no hi fossis, es va complint. 

Vull agrair-te la teva companyia al llarg de tots aquests anys amb tots els records que hem viscut. En nom de tots els de cal Delfín et dóno les gràcies per com et vas esmerçar en ajudar-nos a tenir cura de la tieta Ramoneta en els darrers temps de la seva vida quan tu ja començaves a sentir-se malament. Vas ser la germana que no he tingut.

Fet fóra el patiment físic vas començar a donar un exemple de fortalesa i serenitat impressionant. Vas fer fóra els dramatismes i, fins i tot, l’humor i la ironia t’acompanyaren.

La teva vida no ha estat gens fàcil i, al moment de la partença, HAS ASSUMIT EL TEU DESTÍ AMB CORATGE, VALENTIA I FORÇA. HAS ESTAT UN EXEMPLE PER TOTS ELS QUE HAS TINGUT AL TEU COSTAT.

ESTIMADA TRESA, mai més ningú et farà mal i, des d’on estiguis, et podràs apropar sense por als que estimes.

Sempre t’enyoraré i preservaré el record de tot el que hem compartit. 

tresa riallera

roses tresa

 

 

 

 

 

 

 

2 comments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: