Una vegada més, la nit ha esdevingut llum i color i, el fred, habitual en aquestes dades, ha acompanyat a ses Màgiques Majestats pels carrers de Cervera.
Aquesta imatge és tot un símbol: llum i foc i l’esguard d’un infant que espia en una extrem. La foscor forma part d’aquesta màgia…
L’Estel avança i fa de guia a la comitiva en la seva travessa pels carrers de la ciutat.
Vehicles adients per zones desèrtiques acompanyen, ja fa dies i venint des de molt lluny, ses Màgiques Majestats.
Avancen pel bell mig de la plaça, tot i enfilant el camí del carrer Major, que els portarà fins a la Paeria.
Les nenes i nens que deixaran menjar als balcons somiaran com els patges, amb les seves escales, hi pujaran per deixar-los-hi les joguines que demanen.
Les torxes potser, avui en dia, no impresionen tant als infants. Si em capbusso en els meus records de l’arribada dels Reis de la meva infància sé que el que més m’emocionava era veure com passaven els patges amb les torxes. Els carrers eren més foscos i la flama de foc hi destacava molt. Al darrera venien els Reis muntats dalt de cavalls. Altres temps, la mateixa història…
Els Bombollers han posat el toc musical a la cavalcada.
El Rei Blanc, ens deixa enlluernats amb aquesta cabellera nevada que, el focus per il·luminar-lo bé, encara potencia més.
Cal aprofitar el moment per fer la fotografia de record!
El Rei Ros passa per davant la façana de la Universitat.
Des del capdamunt de la carrossa va saludant a tothom.
El tercer, el Rei Negre.
L’acompanyen els seus patges. Fan respecte, amb la seva exòtica vestimenta i la torxa flamejant. Veritablement, als ulls d’un infant, és tot un món màgic.
Els patges que porten les escales, quan ja són a prop de la plaça Major, les aixequen per accedir a un balcó.
Carregats de regals, els més petits de la casa, els reben de les seves mans. Quina emoció!
La màgia d’aquesta nit queda ben sintetitzada en aquesta escena: patges carregats de regals que reparteixen per balcons i finestres tot i enfilant-se per les escales. Unes escales que serviran per arribar de nit, pels carrers buits de la ciutat, al cor dels infants…Qui no s’ho creu?
