Avui anirem a un lloc on només s’hi pot arribar a peu: és el Santuari de la Mare de Déu de Lord que té el nom d’aquesta vall tan espectacular. La pujada, ja que està dalt d’una muntanyeta, es pot fer bé pel que no li fa res caminar. Amb el cotxe es passa per davant de l’ermita de Sant Serni, molt bonica i situada en un magnífic entorn, i es segueix pel camí fins arribar a un punt in s’ha d’aparcar el vehicle.

El camí és molt atractiu pel paisatge que es pot contemplar.

Per una banda, el Port del Comte, ja sense ni una mica de neu.

Per l’altra, el pantà de la Llosa de Cavall, que queda encaixat entre les muntanyes.

Atés que només s’hi pot pujar a peu hi ha una mena d’artefacte amb el que van pujant tota classe de materials. És impressionant el que s’ha construit a dalt!

Tram final d’aquest engranatge que permet fer arribar tota classe de coses sense esforç.

Sorprén veure, que fins i tot en aquest lloc de difícil accés, la guerra també hi va tenir el seu protagonisme.

Des de l’esplanada les vistes són bucòliques.

El resultat de la feina.

El ramat d’ovelles s’amaga sota uns arbusts per tal d’escapar-se de la calor.

Aquí els vèiem pasturant.

 

Davant el Santuari, aquest magnífic exemplar, es fa admirar.

 

Des d’aquí es veu l’anomenada presó de Busa. Un altre dia ja en faré un post.

Aquesta presó, situada a la part on es veuen les roques vermelles, és un lloc de confinament natural. Quan es treu la passarel·la per accedir-hi és absolutament impossible escapar-se. Els precipicis són esfereïdors.

Des de la zona on hi el Santuari i l’Hosteria es veu aquesta vista tan magnífica.

En aquest post el paisatge ha estat el protagonista. En el de demà hi podreu veure les edificacions que s’han aixecat en aquest indret tan allunyat i d’accés complicat.