En aquest post voldria destacar la feina que fan silenciosament algunes persones i que, any rere any i sense publicitat, s’apleguen per treballar en equip tot i responsabilitzant-se de tenir cura en fer possible que moltíssima gent gaudeixi amb aquest tret especial i únic que tenim a Cervera: els domassos.

Un cop a l’any, Santa Maria, una magnífica joia del gòtic, es muda amb els seus millors vestits. La col·lecció de domassos, de vellut grana i ornamentats amb brodats i passamaneria daurada, surt de l’armari on reposa durant tot l’any i s’enfila per les columnes que queden vestides de Festa Major. Aquests pesats domassos, no s’hi enfilen sols al llarg i ample d’aquests suports de pedra, sinó que necessiten l’esfoç d’un grup de persones que, d’una manera anònima i discreta, cada any el dissabte abans de la festa s’apleguen a Santa Maria, havent dinat. No paren ni un moment desplegant les teles, muntant els cèrcols, estirant amunt i avall els fils, enfilant-se allà on poden…

Els homes que n’han tingut cura aquest 2015 són: Ramon Pedrós, que fa tants anys que ho fa que sembla que ja va néixer amb la feina apresa, Lluís Tarragó, un altre d’històric, Joan Riu, que també, Alexandre Robert, Antoni Xuclá, Josep Mas, Pere Miret, Ramon Armengol i Jaume Carcasona. Tots hi eren l’any passat i Alex Encuentra i Josep Burgos que també hi han sigut enguany.

Abans de passar a veure les imatges he de dir que estan fetes amb una càmera que no és meva, ja que la tinc a arreglar i, tot i que no han sortit com voldria, al menys donen testimoni del fet.

Els domassos encara plegats…

Les dues meitats del cèrcol a peu de columna,, esperant…

Comencen a pujar el primer domàs.

Tots tiben fins que el domàs arribi a l’alçada que cal. Enceneu els llums que no s’hi veu!

Ara millor! Dos de posats, el tercer en camí i l’altre, preparat.

Sembla que pugin la vela d’un vaixell. S’infla i tot!

Mentre uns quants treballen en les columnes de la part central de l’església, altres ja comencen per les que envolten l’altar.

Enfilat ben amunt, Ramon Pedrós té cura, amb ajuda d’altres voluntaris, dels domassos que costen més de posar.

Primer cal posar el cercle de fusta.

I enganxar les dues meitats.

Ja hi pengen el domàs.

Fan una pausa i van a buscar la peça que acollirà la Relíquia del Santíssim Misteri. Portar-la del lloc on està guardada i, sobre tot aixecar-la per posar-la al davant de la Mare de Déu, a dalt de tot, suposa un gran esforç ja que pesa moltíssim.

Ja tenen el domàs afilerat i a punt d’aixecar-lo…

Aquesta fotografia és la que ensenya com el treball en equip porta a fer les coses ben fetes. Els dos grups treballen alhora avançant la feina a un bon ritme. Jaume Carcasona, de puntetes, Lluís Tarragó enfilat al tamboret i Josep Mas, a la dreta, lliguen amb cura les cordes perquè quedi ben fixat.

Ramon Armengol, que des de sempre ha col·laborat en tot el que fa referència a la cultura popular i, a més, sense fer gaire soroll, somriu satisfet de poder participar, un any més, en la posada de domassos.

Els domassos d’aquesta zona no són fàcils de col·locar.

Aquest sant es mira esfereit aquests peus que li cauen al damunt.

Sembla que ja està enllestit!

Ja només en queden tres per fer!

En acabar s’ha d’anar mirant que tot quedi ben posat. Pere Miret els hi diu com han d’arranjar-ho…

…per deixar-ho tot ben acabat: le cordes ben lligades, el domàs tancat…

Abans de marxar decedeixo fotografiar la peça d’alabastre que faltava a l’altar (l’any passat no hi era). Ramon Ninot la va esculpir amb tanta fidelitat que em va ser impossible saber quina era. Antoni Xuclá em va dir que de les tres, la del mig. Impossible distingir-la! Un altre cerverí que, sense fer soroll, quasi de puntetes, ha posat els seu saber fer d’artista al servei de la comunitat.

Gràcies a tota la gent de Cervera que es dedica a col·laborar fent aquests treballs que no tenen difusió i que són ben feixucs i que la majoria de ciutadans/nes desconeixem. Des de la seva discreció ajuden a fer poble.