una mica de tot arreu

Romania (10) Bucarest, la capital

Aquest és el darrer post dedicat a Romania. Acabo aquesta seqüenciació amb imatges de la capital del país que ho és des del 1689.

No m’agraden masssa aquests museus de caire rural que s’exhibeixen a l’aire lliure però aquest, situat al bell mig de la ciutat, el vaig trobar ben interessant. Era molt complet i aquí teniu una petita mostra d’algunes edificacions habituals a la vida camperola d’altres èpoques i que tenen el seu encant. Em va cridar l’atenció la manera de fer les tanques: amb tronquets trenats, cosa que no havia vist en cap altre lloc.

buc 3

Per emmagatzemar la palla aquesta teuladeta protectora s’apuja i s’abaixa.

buc 4

La fusta, emprada fins i tot, per fer les teulades.

buc 5

Els sostres d’aquests habitatges tenien el seu encant.

buc 2

buc 6

Com deia, la fusta, era l’element bàsic en totes aquestes construccions.

buc 7

Camperol.

bucarest 1 bona

Bucarest sorprèn perquè no s’espera trobar edificacions tan reexides en aquesta urbs. Li diuen la “Paris de l’est” i, penso que li escau, ja que hi ha una sèrie de palaus, museus i altres recintes que sembla que formin part d’algunes zones a la capital de França.

Aquí en teniu una mostra que en dóna fe.

buc 15

buc 16

buc 8

buc 9

buc 17

buc 20

groc bucarest

buc 23

El centre històric està ple de restaurants i bars i hi ha molt ambient. Aquesta esplèndida sala, que és un restaurant, és la més famosa de la ciutat. La decoració és realment espectacular i els detalls incomptables.

buc 12

buc 13

Aquestes galeries cobertes tenen molt èxit i sempre estan de gom a gom. Els establiments que s’hi acullen ofereixen  narguile als seus clients.

buc 11

Tothom li dóna amb les “pipes” que resten com a record del pas dels otomans per aquestes terres.

buc 10 bona

A Romania el fet religiós és molt important i, els assistents a les celebracions, nombrosos.

buc 19 bona

Acabo tota aquesta exposició visual i escrita d’aquest país amb dues coses que són les més destacables. I protagonitzades per dos personatges que han marcat la història de Romania: un l’antiga, Vlad Draculea i l’altre, la moderna,Ceaucescu. Començo esmentant el dictador, Nicolae Ceaucescu que amb el suport de la seva dona Elena va dirigir el destí de Romania durant molts anys. Els deliris de grandesa del matrimoni els van portar a edificar aquest immens conjunt, que és el segon més gran del món després del Pentàgon. Per portar a terme aquesta bogeria es van haver d’enderrocar més de set mil habitatges i la gent del país les va passar morades per estalviar i poder pagar-lo: el poble va patir restriccions de tot tipus i, al final, va ser quan es van sublevar. Al fons, a l’esquerra, es veu un altre edifici, també d’importants dimensions. S’estava construint per la seva muller i resta inacabat.

pentagon

La vastíssima plaça que hi ha al davant del mastodòntic edifici la fan servir per representar-hi espectacles.

buc 18

Des d’aquest balcó el matrimoni es va dirigir al  poble per darrera vegada. Amb la plaça plena de gom a gom de gent que els escridassava ja es van adonar que havien de fugir. Van pujar al terrat i se’ls va emportar un helicòpter. Però no van poder escapar-se del país. No us perdeu el judici sumaríssim que se’ls hi va fer el dia 25 de desembre de 1989, seguit del seu afusellament inmediat. Ho trobareu amb tot detall fent recerca al Google. És el final que toca a aquests dictadors… El poble encara odia a aquest home i a la seva muller.

buc 14

I estima a Vlad Tepes ( que en rumà vol dir empalador) que sembla ser que és l’heroi nacional. Com que el seu objectiu era netejar el país d’estranys i va lluitar aferrissadament contra els turcs, la gent el té en molt bon concepte. Pel que fa als mètodes per carregar-se els enemics, els empalaments, els consideren uns efectes colaterals de l’època. I a més, els expliquen amb detall perquè la gent hi té una atracció especial per saber d’aquestes coses.

Aquesta imatge d’un petit fragment d’un “Bosc d’Empalats” ens posa la pell de gallina en pensar en la mort d’aquests desgraciats/des. Se’ls lligava cada cama a un cavall que tirava de l’estaca, prèviament engrassada, fent-la entrar al cos. Es mirava que la punta de l’estaca no estigués gaire afilada perquè la víctima no morís ràpid i el dolor fos més intens. Normalment l’estaca entrava per l’anus i sortia per la boca.

Es calcula que durant el regnat de Vlad Draculea van morir unes 100.000 persones empalades.

empalats

La seva figura és respectada i, penso que li mostren un agraïment especial, perquè el seu record i la vinculació que té amb el comte Dràcula ha donat una publicitat molt fructífera a nivell turístic que el país agraeix.

vlad ultima

Acabo amb una imatge de les restes del Palau de Vlad a Bucarest. Tot un personatge aquest príncep de la Valàquia !!!!

vlad a bucarest

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: