El primer que va fer Vlad va ser intentar dominar el seu país i després defensar-lo dels imperis exteriors que se’l volien quedar. Va ser un gran lluitador contra l’imperi otomà i va vetllar sempre pels interessos de la seva pàtria.

Els habitants de la Brasov medieval, contemporanis de Vlad Tepes, van tenir un destí molt cruel. Brasov és una ciutat situada al sud-est de Transilvània fundada pels colons saxons alemanys i resulta que allí, Vlad hi va tenir problemes, en el sentit de que es negaven a comerciar amb ell i a pagar els tributs que els hi exigia.

El dia de sant Bartolomé de 1459 va deixar arreglat aquest problema. Va fer presoners la majoria d’habitants de la ciutat, uns 30.000, i, fent ús dels empalaments, va aixecar un bosc d’empalats als afores de la ciutat. Avui els descendents dels que van sobreviure recorden el lloc de la tragèdia i l’espai resulta d’allò tan bucòlic.

Empalaven homes, dones i nens intriduint-los-hi un pal d’uns tres metres i mig de llarg pel recte, el fixaven a la carn amb un clau i, a continuació, l’aixecaven deixant-lo clavat al terra. La víctima moria molt lentament.

Mentre empalaven a discreció van organitzar un banquet. El botxí, al davant dels convidats presidits per Vlad Tepes, descuartitzava, a poc a poc, als capdavanters del poble i a les seves famílies. La resta que no van arribar a empalar, els van amuntegar i van ser massacrats amb espases, piques i ganivets. En aquestes, com que es va fer fosc, per veure-hi, Vlad i el seu exèrcit van posar foc a la ciutat de Brasov.

Tots aquests fets estan detallats amb documents i gravats de l’època. Recordem que tot això va succeir al segle XV.

Aquesta ciutat, i altres que va castigar, van tardar moltes generacions per recuperar les seves poblacions.

Uns quants segles després la ciutat, s’assembla a altres de les set ciutats alemanyes repartides per Romania, i està molt ufanosa i fa molt goig com podeu veure en aquestes properes imatges.

Aquest carreró llarguíssim i molt estret s’anomena carreró del Cordill.

La religió ortodoxa conviu amb la catòlica i la jueva. Aquesta catedral és anomenada Església Negra.

A partir de 1807 s’establí una important colònia jueva a la ciutat. Després de la Segona guerra mundial va quedar molt reduïda.

Ningú posa les lletres del nom de la ciutat enmig d’un lloc massa rellevant. Però la gent s’espavila per trobar-los-hi un espai en que puguin ser ben visibles. Normalment és col·loquen a l’entrada de les urbs però en aquest cas i, aprofitant aquest bosc tan adient les han posat al cim d’aquest turonet. Una molt bona idea. Visibles i respectades, informen i no molesten.