Quan la cercavila que va passar pel carrer Combat ja s’acabava em vaig adonar que per la plaça Sant Miquel estaven passant gegants i em vaig pensar que anaven carrer Major avall. Així va ser i, baixant pel passeig del Portalet, vaig poder arribat a la plaça Major abans de l’arribada de la cercavila.
Això em va permetre gaudir amb dues de les cercaviles que, de simultànies del tot, no ho van ser. Les fotografies les vaig fer des d’un balcó, el de cal Jesús, excepte les últimes que són fetes a la plaça.
Arriben a la plaça els geganters de Cervera amb els gegants de la ciutat.
Desfilant un darrera l’altre…
Quin goig que fan els nostres gegants!
Aquests han de conviure plegats durant un any i, pel que es veu, ja comencen a fer-se confidències.
Els cavallets i els gegantons acompanyats dels infants de la colla dels geganters.
Primer pla dels nostres gegants. En motiu de la festa els hi han arreglat els cabells i a l’Almodis l’han maquillat professionals. En aquest primer pla podeu veure el bé que es conserven tot i que ja tenen seixanta-sis anys. Són nascuts al 1948.
Sembla ser que els gegants de l’Agrupacuó, en Treball i Na Cultura ja havien entrat els primers i encapçalen el grup que s’espera mentre van arribant la resta de gegants que participen en aquesta cercavila.
Ramon Armengol, sempre amb la càmera, és un dels geganters que potser fa més anys que forma part d’aquest grup. Una persona vinculada, des de sempre, amb la cultura popular ha tingut el goig de veure com, després de romandre tants anys en aquesta colla, ha pogut participar en aquesta gran festa gegantera. Persones com ell són les que fan poble dia rere dia!
Tots preparats per retornar cap a la Universitat.
Les imatges fetes de dalt cap a baix ens donen una perspectiva molt diferent a la que estem acostumats i ens permeten descobrir detalls que habitualment no podem copsar.
Quan s’està cansat va bé arrecerar-se en un lloc discret. Però sempre hi algú que et descobrir…
Una imatge poc habitual: la del gegants plantats en línea amb el Campanar!
Els i les voluntàries han estat d’una importància cabdal pel que fa a l’organització de totes les activitats relacionades amb la festa. Sense aquest grup de gent que han regalat el seu temps i el seu esforç no hauria estat possible haver pogut tirar endavant tot el que s’ha organitzat.
Personalment vaig estar com a voluntària en la preparació i repartiment dels sopars. Per tant és el que jo puc explicar. Al matí es va començar a preparar l’espai en el que hi havien de sopar 1.150 persones.
Les taules es van folrar amb papers de colors. Cadascun corrresponia als quatre colors de les cercaviles així tothom sabia on li tocava asseure’s.
Els colors eren els mateixos que identificaven les cercaviles: verd, vermell, blau i groc.
A més dels colors, que ja donaven informació, també hi havia el cartell amb el nom de cada colla per saber quin espai li tocava.
Tot el grup de voluntàries i voluntaris estem escoltant les explicacions del Juanjo poc abans de començar a servir els sopars.
Les taules a punt perquè comencin a entrar els grups de geganters.
Es van parar unes taules amb les estovalles de color blanc que estaven destinades al voluntarietat. Com podeu veure s’identifiquen perfectament per les samarretes de color taronja.
Aquest sopar de colles geganteres va estar amenitzat per un grup musical.
Pels comentaris de les colles que van ser ateses en aquest sopar sembla que va resultar tot un èxit. Cal felicitar al Juanjo Cerezuela per la bona gestió en l’organització d’aquest àpat ja que no era fàcil donar menjar a 1.150 persones.






















