Un cop la plantada es va donar per acabada un grup de gegants es van posar en fila. Eren els escollits per fer el ball de lluïment davant tota la gentada que omplia la plaça de la Universitat.

Van obrir aquest acte els gegants de Cervera.

Els de Cervera ja se’n van. Vaig arribar de fotografiar els que estaven plantats quan ja havien començat i no tinc imatges del seu lluïment

Entra aquesta parella de gegants àrabs.

La geganta té una de les fesomies més boniques de totes les que hem vist aquests dies.

Com podeu veure la sensació d’altura i d’enlairament damunt el públic és del tot real.

Aquesta fotografia la dedico als infants perquè tinguin la percepció visual del que significa ser un gegant.

Aquestes dues parelles d’estètica medieval fan el seu ball de lluïment.

En acabar, una pluja de paperets omple el cel de colors.

Solemne i majestuosa, la següent parella, s’afanya per endegar el seu ball.

Un ball molt bonic en el que el moviment fa voleiar amb gràcia el vestit de seda lila, molt vistós i brillant.

Una altra parella entra al bell mig de la plaça. Una plaça plena de gom a gom amb un públic entusiasmat amb l’espectacle que ofereixen aquests grups de gegants.

Un esguard ben peculiar el d’aquesta geganta…

… i un vestuari especial és el que porta aquesta parella…

Ell també té una cara ben peculiar…

Un altre gegant que surt a ballar! És, de tots els de la plantada, el que porta un embelliment al cap més original.

El pentinat de la geganta és ben curiós…

Amb la imatge posterior d’aquest casc platejat ens acomiadem de les parelles que han fet els balls de lluïment.

Tal com he dit la plaça estava de gom a gom. El sol queia implacable i la gent va suar de valent. Entomar aquesta solejada durant una hora va deixar a molts espectadors amb les aixelles molles i les cares vermelles com un pebrot. Millor calor que aigua!