Des de les 4 de la tarda del dissabte els grups de geganters van començar a arribar. Els vehicles que transportaven els gegants s’anaven posicionant per tal de preparar-los per la plantada.

El fort vent que bufava va dificultar aquesta operació ja que amb les ventades els gegants estaven en perill i no hi ha res més devastador que una caiguda pels resultats que porta.

Posats demperus, però ben agafats per les seves colles, els gegants anaven fent acte de presència. Com podeu veure, barbes i cabelleres anaven al seu aire, seguint l’impuls del vent.

I quan, finalment, aconseguien arribar al lloc que se’ls hi havia reservat, una mica escabellats sí que ho estaven…

Aquest que portaven el cap ben cofat van ser dels primers que es van plantar.

Posem-los bé! Retoquem els vestits! Que facin força goig! Això és el que tots els components de cada colla pensaven pels seus estimats gegants.

Aquesta jove tan eixerida acompanyava un parell de gegants medievals. La seva fesomia ens recorda els dibuixos de la Pilarin Bayés i portava un llibre d’aquesta il·lustradora a la mà.

La perruquera, enfilada a una escala, donava els darrers retocs a aquesta jove gegantona tan simpàtica. Això és servei a mida!

La princesa medieval…

… s’afanya per anar a la façana principal de la Universitat que és el lloc on s’ha de plantar.

Esvelta i decedida desafia el vent, tot i avançant, fent camí.

Tota “la família” ja està al seu lloc. Ara només cal esperar que arribin els seus companys per començar la festa.

Mentrestant no toca cap més remei que entomar la solejada, que va ser important. Valia més, però, un bon sol que aires de pluja.

No porta corona, però quasi queda coronat, amb la que li ve al damunt!

Arriben els romans!

És tracta, pel que sembla, d’una legió catalanitzada i independentista!

Que al trobar-se amb un altre portant d’estelada és saluden còmplices de la mateixa dèria.

Més romans però de nivell. Aquests són l’aristocràcia, no la soldadesca.

Sembla que hi siguin de tota la vida, amb els colors tan ben coordinats, davant d’aquestes finestres que els hi entomen el cel.

Confidències a peu de teatre.

Aquests senyors medievals porten filla i…

… i fill!

Ja està tota la família plantada al seu lloc. El jovenet, amb cara de trapella, s’ha enamorat de la corona i ja la té entre arc i arc!

En passa un altra per davant de l’església de Sant Antoni…

Caram quina manera de caminar més elegant!

I al darrera el marit que no sap que acabem d‘estrenar façana i que aquestes vermellos que captem són el reflexe que fa el coure protector quan el sol s’hi posa al damunt

Amb els seus que ja els tenen plantats. Aquesta imatge simbolitza la companyia i la cura de les colles cap als seus gegants i com els vetllen quan ja els tenen plantats després d’haver-los posat al lloc que els hi pertoca. És el que es va anar repetint continuament fins que tots van estar plantats.

En passen algunes de ben imponents!

Això ja es va omplint!

En trobem alguns de ben peculiars!

Sens dubte la tradició medieval pesa en el món geganter!

El pom de flors, per la geganta, i el ceptre, pel gegant. Em recorda algú de casa!

Demà seguiré amb les imatges de més gegants dels que van participar a la plantada. És quasi impossible posar-los-hi tots però caldrà fer el que es pugui.