En aquest indret allunyat i, entre setmana, solitari i ventós, un dels pocs artistes que en vida va estrenar el seu propi museu, Salvador Dalí, hi va trobar el seu racó.

Al principi l’espai que ocupava era reduït i migrat. Amb el temps un seguit d’elements afegits van anar configurant l’emblemàtica, original i personal casa del geni.

Fa pocs dies la volia visitar i, altra volta, les entrades estaven exhaurides. Per tant vaig donar un tomb per aquest llogaret que de tan senzill resulta magnífic.

Pigments de colors s’escampen per velles portes de fusta…

…aconseguint tons i textures especials…

La barca, presumeix de  vermell, enmig d’un dia rúfol.

Un tall de costa i un toll de Mediterrà s’arreceren de les tramuntanades que tan sovintegen en aquesta terra.

Encalada i cofada amb teula vermella, la casa del pintor s’identifica per aquests ous que s’assemblen a xemeneies ovals.

Pedra fosca, un xiprés i enmig la barca que espia.

Aparentment, vista des de fóra, ningú pot esbrinar el contingut d’aquesta edificació: espais on l’imaginació hi passeja desbordant-se, objectes peculiars i formes oníriques s’escampen per aquest conjunt de sales que, sumades, van ser l’habitatge irreal i ideal de Salvador Dalí.

Ubicat en un indret ple de pau…

… en un poble tranquil amb flors a les teulades…

…on els gats en són senyors dels carrers…

…i el blauet n’és el color més destacat…

Sorprenent però real: de dins les barques velles creixen arbres creant una escultura ben especial.

Avui no ha pogut ser, no hi havia entrades. Hi tornaré. Les compraré per internet i podrem passar plegats a visitar l’habitatge.

Creuarem aquesta porta i el món de Dali serà, per una estona, nostre. I recordarem Port Lligat aquest racó del nostre país que el pintor va donar a conéixer al món.