Girona és una de les ciutats més boniques del país per visitar i per viure. Si als encants naturals que té s’hi afegeix anar-hi en Temps de flors l’experiència és fantàstica.

Un dels espais més emblemàtics de Girona, l’escala que et puja o et baixa de la catedral,  aquest any lluïa un muntatge dedicat a la persona que va encetar aquesta activitat que, amb els anys, està donant tan prestigi a la ciutat: Maria Cobarsí.

Aquí podeu llegir aquest escrit informatiu que explica el simbolisme d’aquesta especial i emotiva instal·lació.

Vista des de dalt.

I des de baix.

Aquest any es van obrir els soterranis de la catedral, magnífics, on s’hi trobaven diferents muntatges. Un d’ells també dedicat a Maria Cubarsí. Roses vermelles donaven un missatge de passió des d’un llavis molsuts i perfumats amb la frase: MOLTS PETONS MARIA.

Una altra referència a aquesta persona tan estimada es trobava en aquest espai damunt el riu on una papallona d’ales multicolors que la simbolitzava semblava que volia aixecar el vol amb el so de les paraules que li deien Princesa de Temps de Flors.

Un cop explicat l’homenatge del Temps de Flors d’enguany a la persona que n’ha estat l’origen passo a editar unes quantes imatges de les moltes que tinc d’aquest escampall de bellesa per diferents espais de la ciutat. Més endavant aniré fent grups temàtics per poder-ne gaudir.

El claustre de la Catedral també va ser un espai que va acollir aromes i colors que acompanyaven les velles pedres i els racons amb encant.

El rosa encés…

… i el rosa pàl·lid embellien espais.

Les exposicions sobre un tema repetitiu també hi tenien lloc. En aquest cas es tractava de posar imaginació i creativitat a un element quotidià com és un donut.

O bé reinventar-se una nova manera d’elaborar una rosa…

… per fer-ne una catifa sorpenent i bicolor que acompanya un dibuixos fets amb un traç senzill però rotund.