una mica de tot arreu

Sarrià, Cervera i l’Orlandai

Durant els quinze anys que vaig viure a Barcelona tenia l’habitatge al final de la Via Augusta, ja quasi a tocar al passeig de la Bonanova i per tant, a l’esquena de casa començava el barri de Sarrià. Tenint en compte que ja fa molts anys aquest indret havia estat un poble puc dir que funcionava, en moltes coses, independent de la gran ciutat. I quan calia agafar el transport per anar a qualsevol lloc de la urbs, allí es deia: “Me’n vaig a Barcelona”.

La Festa Major tampoc coincidia amb la Mercè. Encara, avui, a Sarrià es celebra en les mateixes dades de tota la vida. És una festa fantàstica que vaig viure durant molts anys. Es programen moltíssimes activitats de tot tipus i atés que, sovint vaig en aquest barri, que em conec a la perfecció, també m’hi deixo caure per aquesta festa.

Acostumen a embellir els carrers i passejar per Sarrià que sempre és agradable i,aquests dies de Festa Major, encara ho és més.

landai 21

Els carrers ens fan adonar que estem en un antic poble.

landai 20

Cada any es dissenya un mocador i els residents el fan servir, junt amb els d’altres anys, per embellir façanes i balcons. Hi ha premis pels millors carrers guarnits i pel balcons més ben arranjats.

landai 19

El centre cívic del barri, on vaig anar a recollir el mocador d’aquest any, és l’antic col·legi Orlandai.

landai 1

Un preciós edifici amb unes vidrieres espectaculars. Aquesta sala reconvertida en un espai amb servei de bar serveix de punt de trobada per moltissíma gent del barri.

landai 8

Detall d’una vidriera.

landai 9

Justament l’Orlandai està situat just al davant de l’entrada de l’emblemàtic Tren de Sarrià. Aquest transport conecta el barri amb Barcelona. El vaig agafar centenars de vegades pels meus desplaçament i, aquesta tardor, es commemoraven els 150 anys de la inauguració d’aquest mitjà. Fixeu-vos en la fotografia gegant que presideix l’accés al tren.

landai 10

La vida cultural i de barri és molt rica i la coordinació i organització d’activitats es fa des d’aquest local cívic.

landai 11

Té una àmplia zona al voltant, que era el pati de l’antic col·legi i que es fa servir de terrassa a l’aire lliure. Atés que el temps de Barcelona és temperat sovint les taules estan plenes de gent de totes edats.

landai 2

Des d’aquest centre, ànima i cor de Sarrià, és van organitzar tot un ventall d’activitats relacionades amb el 150 aniversari del conegut Tren de Sarrià. L’exposició que se li dedicà começava en una de les sales de la planta baixa.

landai 5

En un espai molt reexit ja que l’edifici és molt maco. Observeu les tres obertures que espien darrere els expositors.

landai 7 bona

L’exposició seguia ocupant part del primer pis on es pot accedir per aquesta escala que és una petita obra d’art.

landai 3

Una escala que queda il·luminada per aquesta claraboia coberta amb un vidre ple de colors que projecta una llum especial damunt la zona.

landai 4

Una curiositat que em va cridar l’atenció va ser aquest treball d’artesania realitzat en punt de creu. S’hi poden veure diferents models dels disssenys que hi ha hagut al llarg dels anys pel que fa als trens.

landai 14

Valia la pena entretenir-se a mirar amb detall tot el que s’exposava. Autèntica història d’aquest transport tan entranyable per moltes generacions de sarrianencs.

landai 15

En aquests 150 anys només hi va haver un accident important que s’explica amb tot detall.

landai 16

A part de l’exposició es van organitzar molts actes en els que el tema principal era el tren de Sarrià.

landai 17

Carme Sobrevila, filla de Mercè Masvidal, que fou la primera bibliotecària de Cervera, ha residit tota la vida a Sarrià i, sent com és una persona molt activa dins les activitats del barri, va impartir una conferència a la que vaig tenir el gust d’assistir.

landai 12

Amb el nom de “El tren de Sarrià en la literatura” ens va llegir un conjunt de textos d’escriptors i poetes residents a Sarrià: Joan Maragall, Gaziel (Agustí Calvet), J.V. Foix, Josep Mª Sagarra, Maurici Serrahima i Pere d’Artós (Pere Creus).

Tots ells eren usuaris habituals d’aquest transport i havien fet escrits parlant-ne. Em va encantar la manera d’enfocar aquesta xerrada ja que va representar fer un viatge amb el tren, en diferents èpoques, amb els records de gent que va saber reflexar les seves experiències viscudes mentre anaven de camí, com diuen els sarrianencs, cap a Barcelona.

landai 13

A l’acabar la conferència ens vam quedar una estona en un acollidor racó del bar i vam recordar la seva vinculació amb Cervera i els llaços de parentiu que tenim. Atés que la seva mare, tal com he dit, va venir a viure a Cervera per endegar  l’Antiga Biblioteca, al carrer Major, va conéixer un cerverí, Marià Sobrevila, amb el que s’hi va casar. Poc va durar aquest enllaç ja que va quedar vídua quan la seva filla, la Carme Sobrevila, només tenia dos mesos. La casa pairal del carrer Combat, que ella n’és l’actual propietària, és la casa d’on va sortir la meva besàvia, Dolors Sobrevila, per anar a casar-se amb el meu besavi, Delfin Bonet. La Carme em va regalar un precís arbre genealògic on hi queda reflexat aquest tronc comú.

landai 18

M’acomiado del barri agafant, com sempre, l’encara anomenat després de 150 anys Tren de Sarrià.

landai 22

Puc dir doncs que dues persones nascudes al carrer Combat a pocs metres de distància, anys després conviuen en una altra ciutat, Barcelona, distant dels seus origens, també en habitatges propers. Avui, el retrobament és compartit: una Carme ve a Cervera i l’altra Carme va a Barcelona. Són els camins de la vida que mai saps quin rumb et faran seguir!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: