Amb aquest post queda per tancada la informació sobre la Cavalcada de Reis 2014.

El Pessebre fa companyia als trons dels Reis preparats per poder rebre a tots els infants.

Són Reis senzills i propers i amb una cadira sense pretensions ja en tenen prou per seure.

Una cadira que deu ser ben còmoda ja que altres reis i reines de casa seva no dubten en provar.

Els peus no arriben a terra, ja que no és la seva mida, però que bé s’hi està assegut al tron del Rei Melcior!

Els Reis ja arriben al lloc on els esperen les autoritats municipals per acompanyar-los al balcó de la Paeria.

No em trepitgeu gent de la plaça que sóc molt petit i al Rei Ros, des d’on estic jo, el veig així!

El Rei Negre és el darrer en baixar de la carrossa ajudat pels seus patges. Uns patges que són imprescindibles per fer tot el que cal fer aquesta nit.

Ells van arribant amb els cargaments de joguines fent una ullada al que veuen: el que fotografia, al fotògraf del Campanar que avui només mira, als veïns de la plaça…

Enlluernen habillats amb robes exòtiques i les joguines, amb un embolcall de llum, els acompanyen

Venen de terres llunyanes i càlides per ajudar a que els somnis dels infants siguin una realitat.

I treballen incansablement per arranjar tot el que calgui abans de posar-se a fer la feina que els tindrà acupats tota la nit.

Tornem a trobar aquest embalum de regals contrastat, altra volta, amb una estelada. És nit d’estels!

Una mica de tot: la garlanda daurada, la lluna escapçada, paquets de colors amb estrella i el Campanar amb el colomar.

La carrossa, ja se’n va, buida, a endinsar-se en la nit.

L’altra, sense ningú que l’ocupi, retorna al seu niu per hivernar-hi fins l’any vinent.

I tornem als infants, estirant-se damunt els pares, per tal de veure bé els Tres Reis que ja estan asseguts als trons rebent tothom.

Aquesta nena, ben habillada pel fred, ja està a un pas de trobar-se amb Baltasar.

Fent cua destaca amb el seu bonic gorro de colors…

… quan, de sobte, ens regala una mirada, des de dalt, plena d’innocència i emoció.

Aquí tenim aquest nen aguantant la carta amb mans tremoloses. Està esperant que el que ha escrit arribi a les mans del Rei en un moment en que la seva infància li permet somiar.

El rellotge del Campanar ja no té hora. L’esfera s’ha convertit en una estrella.

És l’hora màgica en la que totes les il·lusions i els desitjos són possibles. És l’hora que tots podem tornar a ser nens i entomar aquesta nit com un regal de Reis.