En els posts editats aquesta setmana les figures d’Antoni Gaudí i Eusebi Güell és troben a prop en cadascun del projectes que porten a terme. Per una banda trobem l’empresari de la Fàbrica de Ciment Asland i per l’altra l’arquitecte dels Jardins Artigas, a més d’una altra edificació, que no conec, feta a la zona per allotjar directius de l’esmentada empresa

Ara toca seguir, a Barcelona, amb aquest binomi format per Güell i Gaudí. El mecenes va saber veure el potencial innovador i trencador de l’arquitecte i, plegats, van tirar endavant diferentes obres. Aquestes fotografies que veureu estan fetes a la casa que Güell va encarregar a Gaudí com a vivenda personal. Al carrer Noi de la Rambla i comunicada amb l’habitatge que la família tenia a les Rambles, era un tresor amagat. Un cop restaurada, fa poc més d’un any que està oberta al públic. És una meravella.

Per mitjà d’aquestes fotografies podreu copsar l’envergadura del projecte però és del tot recomanable fer-hi una visita ja que els detalls personalitzats, especials i sorprenents estan escampats per tot l’habitatge.

Façana de la casa.

La reixa d’entrada ja ens apropa al disseny exquisit amb que Gaudí va saber tractar el ferro.

El lloc on s’allotjaven els animals és espectacular. La fotografia no compleix.

La senyera feta vitrall.

Els sostres de la casa, treballs exquisits, com de fusta brodada.

Els grans finestrals s’enlairen cap el sostre buscant la llum, essencial en tot habitatge.

Una llum que, quan entra pel vitralls acolorits, ens mostra la bellesa dels colors i les formes emprades.

La delicadesa exquisita d’aquesta lampada contrasta amb els tons alegres d’aquest parell de finestrals.

En els que hi podem veure, entrellaçades, les inicials del propietari, Eusebi Güell.

El menjador, un espai on la fista n’és la prtagonista.

Aquesta  finestra és d’una bellesa extraordinària i, per  la manera com filtra la llum ens dína la possibilitat d’entrar en un espai ple de màgia.

La sala de música amb el piano que recull el reflexe dels colors de la vidriera.

Excepcional la solució que Gaudí presenta en el tancament dels espais que donen a aquesta terrassa.

La imaginació dsbordant de Gaudí va crear aquest conjunt ceràmic que funciona com a canal per recollir l’aigua de la pluja.

El menjador vist des d’una altra banda.

Els llums, dissenyats també per Gaudí, sorprenen per l’acurat disseny.

Aixecar els ulls al trobar-te en aquesta sala et transporta a un món ple de màgia i de llum.

El receptacle folrat en daurat era la capella que podia quedar tancada si es volia.

L’orgue.

Una sala amb una alçada considerable. Tot i que els metres quadrats d’aquest habitatge no eren excesius Gaudí va saber donar-hi una sensació d’amplitud i grandària tot i jugant amb els volums.

Detall del foc de terra d’una de les habitacions.

Un altre foc de terra fet en marbre. Correspon a l’habitació de la seva muller que era Isabel López, filla de Juan López, marquès de Comillas.

Detalls de filigrana de la mateixa habitació. Es veu que aquesta casa no agradava massa a la filla d’aquest indià, que havia fet la seva fortuna a Cuba. Vaja amb la Isabel, de quin pa feia rossegons!

Gaudí sempre fidel al trencadís. Per tancar aquestes finestres aquí el va utilitzar fent servir trossos de vidre.

Demà el post continuarà amb el terrat de la casa on la ceràmica es converteix en la protagonista.