S’enceta aquest post amb la imatge d’un petit grup de socis del CES que ja s’acomiada dels Jardins Artigas i es prepara per tornar a pujar al Tren del Ciment.

El trajecte ens regala unes vistes magnífiques!

El tren ja ha deixat tothom al Clot del Moro que és el lloc on es va construir la primera fàbrica de ciment pòrland de Catalunya i que portava per nom Asland.

Avui en aquesta fàbrica s’hi troba el Museu del Ciment Asland. Un museu molt atractiu que explica bé tot el procés de fabricació del ciment així com també la construcció i història d’aquesta fàbrica.

La persona que fa de guia està explicant molt bé tots els elements que formen part de l’espai expositiu.

Aquesta fàbrica, d’estil modernista, va ser fundada per Eusebi Güell, mecenes d‘Antoni Gaudí, l’any 1901. La figura d’aquest català, que era propietari d’una fortuna molt important, la vèiem representada, en blanc, treballant davant una taula.

Després de veure un audiovisual sobre el treball a la fàbrica fem un passeig pels grans espais industrials que encara resten d’aquest vast complex. Observeu la volta catalana del sostre, un dels grans atractius i encerts d’aquesta construcció.

Impressiona veure tot el minumental conjunt d’aquesta fàbrica que s’acomode al pendent de la muntanya.

Aquest impressionant patrimoni industrial que hem visitat està envoltat d’un gran paisatge natural.

Un paisatge que ens acompanya en la tardor estiuenca que estem gaudint durant tot aquest mes d’octubre.

Hem deixat enrere el turisme industrial i anem camí de les Fonts del Llobregat.

Aquesta zona està dins del Parc Natural del Cadí Moixeró.

Seguim el curs del riu Llobregat tot i apropant-nos a la seva capçalera…

… alhora que passem per sota d’una pluja daurada, en forma de fulles, que el lleuger ventijol, quasi imperceptible, va desprenent dels arbres.

La molsa cobreix aquestes zones on la humitat és constant.

Des d’aquest petit mirador es veu el lloc exacte d’on brolla l’aigua, enmig de les roques.

Admirar aquest entorn privilegiat, amb una temperatura molt agradable, resulta un gaudi pel visitant.

Les Fonts del Llobregat es troben en un espai on el verd de la vegetació acull l’aigua que, emblanquida, s’obre pas entre roques.

Des de diferents racons, les imatges que podem veure, semblen postals.

Castellar de N’Hug és un poble de muntanya amb els seus carrers i cases de pedra. Els Forns de pa són els establiments més típics.

Ens acomiadem amb una imatge de l’Ajuntament en la que, com havíem vist el matí a la Pobla de Lillet, la bandera espanyola no s’hi veu enlloc. Sembla que aquests territoris ja funcionen com a repúbliques independents!

Una informació: A Castellar de N’Hug cada any es celebra el Concurs Internacional de Gossos d’Atura que té lloc l’últim diumenge d’agost. Val la pena anar-hi!