Aquest diumenge un nombrós grup de socis del Centre Excursionista ens hem aplegat, en una fantàstica excursió, per fer la trobada anyal. El temps ha acompanyat i tot el que hem visitat ens ha agradat moltíssim. Cal felicitar a les persones que ho han preparat, tant per la ruta triada com per la impecable organització. Anem a fer un repàs del recorregut.

Vam arribar a La Pobla de Lillet on, estelades i senyeres, omplien el tram d’entrada. Ja ens vam adonar que aquesta terra va al seu ritme i, a l’Ajuntament, la bandera espanyola hi era del tot absent. Després, el mateix, es repetirà a Castellar de N’Hug.

Aquest és el Pont Vell que és romànic i va ser construït entre els segles XII i XIII..

A la petita estació de La Pobla de Lillet vam pujar al Tren del Ciment per anar a visitar els Jardins Artigas.

Durant el trajecte, encara el cel no estava del tot clar, els colors de la tardor ja ens omplien el ulls amb els seus tons càl·lids.

En primer pla, gent del Centre, ocupant un parell de vagons.

Entrem ja als Jardins Artigas que va encarregar Joan Artigas a Antoni Gaudí. Es van fer als anys 1905 i 1906 i van ser restaurats l’any 1991.

Són uns jardins amb abundant vegetació, plantes tropicals i brolladors d’aigües subterrànies.

Estan construïts amb materials propis del lloc, especialment, la pedra natural rocallosa.

Plantes autòctones es barregen amb altres d’origen tropical.

La combinació amb el marró pedra i el verd de la vegetació és el tret més característic d’aquests bellíssims jardins.

Grans testos en forma de tulipa ens apropen als elements de la natura, sempre presents el l’obra de Gaudí.

La Glorieta és una construcció que actua de Mirador. Fixeu-vos en l’armonia que mostra la imatge entre la forma de la teulada d’aquesta Glorieta i el test, en aquest cas invertit, copiant formes tretes de la natura.

La manera de disposar les pedres la trobem de moltes formes al llarg del recorregut. Gaudí ha estat un creador irrepetible amb una imaginació excepcional.

Mireu amb detall diferents maners de posar la pedra en cadascun dels elements de la imatge.

Dins de l’obra gaudiniana el disseny de bancs o llocs per seure és molt important. Aquí en aquests jardins trobem seients personalitzats per tots els espais.

Gaudí sempre ha aportat el seu caràcter religiós a les seves obres. I en aquests jardins va treballar amb la figura dels quatre evangelistes. Just en aquest punt, en un petit forat entre les pedres s’hi trobava la figura d’un Angel, que representa Sant Mateu, un dels quatre evangelistes. Aquesta figura va desaparéixer.

El riu Llobregat travessa aquests jardins. Aquest anomenat Pont de la Glorieta té forma d’arc parabòlic i porta cap a La Glorieta.

El Llobregat s’obre camí per parets de roca fosca…

… amb unes imatges que vèiem, a sota, mentre anem pujant per aquest pont.

Un cop hem creuat el pont ens trobem la imatge d’un altre evangelista, Sant Joan, representat per aquesta magnífica Àliga.

Una altra prespectiva de l’Àliga que sembla que vulgui aixecar el vol.

Des de La Glorieta, que és un magnífic Mirador,  ens permet admirar des de dalt el Pont dels Arcs.

I el riu Llobregat com hi passa per sota.

El Lleó representa un altre evangelista, Sant Marc. Aquest racó que porta el nom de Font del Lleó està cobert amb una estructura en forma de Pèrgola. La unió de diversos arcs, anomenats Arcs coixos,  que en aquest espi imiten la fusta, convergeixen tots en un punt central tal com Gaudí va fer servir després a les golfes de La Pedrera, allí fets amb maons. Sempre genial!

Aquest espai de pi roig és el dedicat al quart evangelista, Sant Lluc i està representat pel Bou.

En aquesta romàntica imatge destacaria aquests elements curiosos que es mostren enllaçats al mig de la barana i que semblen flors gegantines en forma de campanetes.

La natura present, una vegada més en les formes dels elements útils, en aquest cas, les baranes.

Que aquí podem admirar a contrallum.

Una preciosa barana que copia la natura amb aquest lligam de branques que ofereixen un bon suport al visitant.

El Pont dels Arcs.

És tota una sorpresa trobar-se amb aquesta figura totalment descontextualitzada dins d’aquests jardins.

I veure com , al seu davant, la dóna li fa companyia. No sé per quin motiu Gaudí va posar-los aquí. Uns esguards exòtics en un racó de muntanya pirinenca.

Aquest Port dels Arcs actua com a entrada i sortida portucada dels jardins. Amb ànima de ferro i cos de ciment recobert de pedres, resulta magnífic. Fixeu-vos en com els pilons s’bren, com els pistils d’una flor, en tres gracioses arcades…

Pedra i verd… i les persones que en podem gaudir gràcies a aquest català universal Antoni Gaudí que va saber crear el que ningú havia imaginat. Quan li van donar el títol d’arquitecte van dir: “Hem fet arquitecte un boig o un geni” i va resultar que va ser un geni!

El 14 d’agost és l’únic dia de l’any que els jardins es poden visitar de nit amb llum artificial. S’hi fan les Passejades Musicals i un grup de músics ambienta l’entorn.

M’acomiado amb aquesta imatge en la que la llum, la pedra i el verd es conjuguen per sintetizar la bellesa d’aquest espai esperant que demà seguiu el segon i darrer post dedicat a aquesta sortida organitzada des del Centre Excursionista de La Segarra.