Un nombrós grup de Carranquers pugen amb tota solemnitat enfilant-se carrer Major amunt fins arribar a davant la Universitat. La Fira del Boc, encara amb molta animació, ja té els minuts comptats i, l’Aquelarre 2013 està a punt de fer història.

Ja ha arribat el Carranco Bilandó que porta una pota embenada. Es veu que en un correfoc va tenir algun problema i va quedar lleument ferit.

Comença doncs el foc. I, com sempre, aparta la gent que s’hi han apropat massa, tot i tenyint de colors la nit. No cal que sentim l’enyor de les carretillades perquè encara ens espera la festa del Xè aniversari de la Colla Infantil i la Festa Major. Per tant no ens acomiadem dels correfocs que venen dies per gaudir-ne!

Tot preparat per començar amb la percusió i el foc. El sol ja s’escapa i la foscor inmediata ens donarà un bon contrast amb l’espectacle que està a punt de començar.

A vegades, hi ha un element entossudit que no es vol deixar prendre el protagonisme. En aquest cas, es tracta d’un fanal amb bola de vidre que malda per no deixar-se engolir per aquesta pluja de vermells i grocs.

Passem d’una inmersió càl·lida cap un centre de guspires on el color fred és el dominant.

I ja hi tonem a ser! El fanal treu pit, millor dit cap i no es deixa engolir. El seu jo s’esforça per brillar i fer-se veure enmig d’aquests meteorits que s’emparren cap a la foscor.

Erre que erre. Ara ja n’hi ha un altre que no vol passar desapercebut. En parella fan més força i cotraataquen amb la seva esfera lluminosa.

La força del fanal minva mentre el foqueral s’espeseix, però aquella mena de periscopi que balla com una pilota suspesa enmig de les guspires, ens transmet un missatge de resistència i de voluntat per no deixar-se engolir.

L’esperit de l’Aquelarre s’anirà esvanint. Aquest darrer foc s’apagarà peo l’enyor dels correfocs encara no el vèiem a prop. Esperem doncs a trobar-nos amb el que ha de venir!