M’he saltat la nit del dissabte perquè no hauríem acabat mai. Ja hem vist videos, fotografies, hem escoltat opinions i hem llegit informacions… per tant, passem a la Fira del Boc tot i entrem als patis de la Universitat. El sol ja va de baixa i l’ambient promet. Ha sortit molta gent per acabar de viure aquestes darreres hores d’Aquelarre.

Com podeu veure els patis estaven plens de color i moviment. Es pot dir que aquesta fira està ben consolidada i ha arrelat bé en aquest espai que l’acull.

De parades n’hi ha moltes i totes tenen el seu atractiu.

La dels nostres estimats amics de l’Espígol.

Una bruixeta sexi decorava aquesta peça dedicada als més petits!

Els paradistes hi posen imaginació a l’hora de buscar els elements per la il·luminació.

Solucions econòmiques, que estem en temps de crisi.

Però fetes amb molt gust i una bona dosi de creativitat.

Estampacions de colors especials et transporten a mons orientals…

… i racons arrecerats et conviden a la màgia d’una lectura de mans.

Un element decoratiu que cridava l’atenció ha estat els cartells de tots els Aquelarres. Penjats sota les arcades permetien, al anar seguint-los, descobrir els dissenys que s’han fet servir al llarg d’aquests anys.

Aquest és el del primer Aquelarre. Qui havia de pensar aleshores en la evolució que tindria aquesta festa?

I aquest és el del XIII Aquelarre, l’únic maleït. Estava programat fer una missa negra i crec que després del que es va viure a ningú se li acudirà de tornar-ho a esmentar. Un cop començada la festa ja no es va poder tirar endavant. Els cels es van esquinçar i el diluvi que va caure damunt la ciutat va enviar tothom cap a casa sense cap possibilitat de celebrar absolutament res. Era el 13, el número que, diuen, no porta sort i hi havia d’haver missa negra i a fer que de negre hi va quedar tot perquè se’n va anar la llum i tots vam anar a dormir a les palpentes. Amb tants anys només ha passat una sola vegada… Penseu el que volgueu…

S’acaba el post amb la imatge d’aquest edifici que amb tanta elegància acull fires i festes. Ara només cal esperar que arribin els Carranquers perquè amb foc i fum donin per tancat l’Aquelarre 2013.