A les darreres imatges del post d’ahir es veia com baixàvem carrer Major avall amb tota la generació que va arrossegar aquesta celebració i, al davant de tot, vèiem el resplendor del correfoc que avançava encapçalant aquesta cercavila festiva. A l’arribar a l’alçada del Carreró del Sabater, els Carranquers hi van entrar i ens van regalar unes imatges precioses, on el contrast entre el foc i les voltes de pedra ens va meravellar. El lluïment el van fer a l’arribar a la cruïlla de carrers, darrera mateix de l’antiga església de Sant Joan de Jerusalem.

Amb material pirotècnic, en que el vermell n’era el protagonista, van tranformar aquest racó en una mena d’espai monocròmatic que ens va permetre gaudir d’unes imatges ben sorprenents…

… barrejades amb les clàssiques de feixos de llum blanca…

…que es diluien per tornar a donar pas, altra volta, a la màgia d’aquesta mena de crepuscle tan segarrenc. Aquestes imatges donen fe de que els correfocs són una de les millors coses de l’Aquelarre!

Altra volta estem amb les bruixes, que s’estan exhibint, dalt l’escenari de davant la Paeria. Aquestes presumeixen amb l’ús del color…

… i aquestes porten el negre com a distintiu.

Quina sorpresa vam tenir quan van desplegar aquest cartell amb la figura del “Che”.

De seguida ens vam adonar que la cara ens era molt propera. Vam descobrir la fesomia del Fabià, el Carranquer Major que encapçala sempre els correfocs. Una gran cridòria per part dels assistents va celebrar l’encertada posada en escena d’aquest cartell que aguantaven dues bruixes, des d’uns balcons de la plaça. Una imatge més per recordar d’aquest Dijous Gras tan espectacular.

Els joves estàven exultants. Encara que una mica foscos, en Joan Gasull i un dels bessons Donaire, ens transmeten l’alegria de la festa.

Mentre a la plaça Major la gresca continuava, la plaça del Fossar s’acabava de preparar per rebre la gent. Aquesta nit n’era la protagonista i es va mudar tal com calia. Una estelada fa de fons a aquestes joves vikingues que van ser de les primeres en arribar a aquest espai.

D’això se’n diu un “total look”: espardenyes d’espart, roba blanca de cap a peus, barret de palla, motxilla de disseny i l’estelada fent de capa!

Els primers que arriben, assedegats a la barra del bar, barregen l’estètica cridanera de plomalls exòtics amb l’elegància de samarretes i mocadors en contrast en blanc i negre.

Ens acomiadem d’aquest excepcional Dijous Gras des d’aquesta plaça del Fossar, en la que hi vèiem la zona dels músics presidida per una gran estelada, i banyada amb una llum que la reconvertia en un espai renovat.

Gràcies a totes i tots els que vàreu fer possible que visquessim aquesta nit tan nostra en la celebració del 10è aniversari del Dijous Gras.