Tothom, de la manera que ha pogut, ha fet cap a Sant Magí de la Brufaganya. Avui aquest post el dedicarem a diferents persones que per un motiu o altre han estat protagonistes d’aquest esdeveniment. Davant l’impossibilat de posar-hi a totes i tots – van ser tants els que hi vam arribar aquest any!- cal valorar com a testimoni els que veurem a continuació.

El jove que tancava el post ahir, avui l’encapçala. Ens van arribar veus dient que en venia un que portava “ales als peus” i, en broma, vam dir si era el Kilian Jornet que s`’havia perdut per la Segarra. El cas és que aquest jove d’Igualada que resideix a Vergós Garrejat i que respon al nom de Cels Codina, era el de les ales als peus, tal com es va demostrar amb el en temps en que va fer el trajecte: 2 hores i 56 minuts.

El Jaume Fort, quan alguns encara arribaven, a ell el vam trobar ja de retorn cap a Cervera. I caminant!

Aquests quatre joves, que sovint hem vist ballant a la colla Sardanista Jovencells, van fer la caminada de nit. L’enhorabona!

El Kurt, casat amb la Maria Ferran, fill del nord d’Europa i que ja fa anys que viu als Estats Units, ha estat el representant internacional d’aquesta caminada. Fins aquest nivell s’ha arribat!

Un grup de ciclistes posant per la fotografia de record.

I uns altres, al peu de la font, agafant reserves de l’aigua miraculosa pel que calgui…

Les persones responsables del menjar ja han acabat de servir els esmorzars. I aquest any han sigut molts!

La Victòria, ànima del sorteig, i de moltes altres més coses, es prepara amb la megafonia per fer-se sentir.

Cal donar les gràcies a tothom que ha cedit obsequis pel sorteig. Tot i la crisi, la gent respon i això és d’agrair!

Els dos bessons, el Ramon i el Salvador, que sempre participen en les activitats del barri, ja han acabat de recollir, junt amb altres persones, el boix que es farà servir per la Festa.

Aquí en teniu una mostra.

Les fonts, el racó més preuat, amb aquests dolls d’aigua néta i fresca que reconforta.

Al damunt de les fonts s’hi ha posat la imatge de Sant Magí, en aquesta pedra de fabricació nova, a la data queda clar que és del 2011, que amaga una sorpresa…

… un Sant Magí amb un esguard que no t’esperes. Una rialleta irònica que sembla que rebi a tothom en aquest dia tan mogut per ell com un nen amb una joguina nova.

Damunt les fonts hi ha una capellla molt digna dedicada a Sant Magí, oberta a l’exterior, i des de la que es veu tot l’ambient on hi havia la gent. Ambient que veureu al proper post, que documentarà la segona part d’aquesta arribada.