El poblet de Valensole es troba al cor de la Provença a la zona on es hi ha els camps d’espígol. Situat damunt la meseta del mateix nom, és un llogaret de pas obligat pel seu encant. A més el turisme de masses no hi ha arribat ja que no hi ha ni un sol hotel. Si t’hi vols quedar a dormir cal anar a les “chambres d’hostes” que són habitacions que la gent del poble lloga als que hi volen pernoctar. Coneixes les cases, la família i el seu entorn il’endemà et fan un bon esmorzar. Practiquen aquest tipus d’estada tan sovintejada a Europa: Austria, Alemanya, Anglaterra… i que a Espanya no existeix.

Valensole és molt coneguda per la mel d’espígol, d’un sabor subtil i delicat que fa les delícies dels paladars que gaudeixen amb el dolç.

Passeu a veure aquest indret amb tan encant i animeu-vos a anar-hi. Que sigui al juliol que és quan l’espígol està florit.

Un carrer que tira amunt ja que és un poble que s’enfila.

Vista des de la terrassa de la casa on vaig dormir. La ceràmica dels testos que hi hi ha a la barana és la típica de la zona.

Sortint de la casa, on la seva propietària, oferia el servei de “chambre d’hostes” o sigui, habitació per hospedar-se.

Finestres que el pas del temps ha envellit i embellit  Gravat a la fusta, dues abelles.

Una finestra amb aire jove però també amb les abelles, indiscutiblement lligades al nom de Valensole.

Una petita esglesiola reconvertida en galeria d’art. Pel davant i…

… pel darrera.

La plaça amb el campanar. Un campanar ben especial amb aquest acabat fet amb ferro.

El petit escenari ens fa saber que, a l’estiu, com a tants i tants pobles i ciutats, s’hi organitzen vetllades a l’aire lliure.

La Provença estima l’aigua i aquests safareigs, molt ben conservats, són una mostra del cuidat que està tot.

Datada el 1681. No es deixen perdre res. És la seva història escrita a la pedra.

Un edifici alegre, de festa, amb banderoles al vent i para-sols pels migdies asolejats.

Qui havia de dir que es tracta de l’Ajuntament…

Tanco aquest post recordant que qui visita la Provença s’omplirà els ulls amb fonts de tota mena i de totes mides. Només a Aix-en Provence potser n’hi ha més de quaranta i la de la rotonda d’entrada a la ciutat és espectacular!

Acomiadem-nos de Valensole gaudint amb aquesta preciosa i antiga font que embelleix aquest racó i li dóna caràcter. L’han il·luminat, per dins, amb molt encert, de manera que a la nit esdevè, amb el soroll de l’aigua, un plaer contemplar-la i escoltar-la.

TÍTOL del proper POST.- nº 105   El color de la Provença