Anem cap a la porta per sortir a l’exterior. Des d’quí podem veure, parcialment, com ha quedat aquesta zona. Un amfiteatre que mira a la façana del temple serveix per accedir-hi tot i quedant un racó amb molt encant per fer diferents activitats: concerts, representacions… A mà dreta hi ha una paret de pedra en la que s’hi han incorporat, per embellir-la, alguns elements ornamentals que s’han trobat al temple.

Com aquesta mènsula i …

… aquest fragment d’alguna tomba.

La pedra saulonera, tan típica d’aquesta terra, té un desgast característic que aqui podem veure prou bé. No sé que és aquest paper ja que aquí no tenim el Mur de les Lamentacions. ( que és una paret de pedra, l’única que queda dempeus de l’antic temple, a Jerusalem, i que la gent fa servir per posar-hi paperets amb pregàries i peticions a les juntures de les pedres).

Finestra que dóna a la plaça del Racó.

Detalls de la paret d’abans i ara. La pedra i el ferro. Aquest darrer, en forma de tirants, aquí s’hi veuen alguns acabats, té cura de lligar les parets.

En aquesta paret, orientada a la plaça del Racó,  que serveix de frontal de la gran balconada, hi trobem una entremaliadura en forma de font que representa el mascle Cabró. Està feta també amb restes procedents d’elements trobats a l’interior de l’església.

Aquí podeu situar bé aquesta font, la reixa de contenció i, al fons, el Campanar que es mira les darrers novetats.

Una altra paret d’aquest conjunt que mostra en les seves textures el pas dels anys.

Aquest fanal, nou de trinca, espia el Campanar.

I aquí el Campanar també l’espia a ell.

El joc d’arcades d’aquesta casa s’esforça per donar un contrapunt a el Campanar, que també per arcades no queda.

Aquí ja tenim el que no toca. Penso que l’acabat d’aquesta rosassa no embelleix de cap manera el magnífic conjunt monumental de Santa Maria. Algú va tenir la idea de posar-hi aquest vidre protector i ja ha esguerrat l’harmònia d’aquest element i per tant la del conjunt. Un altre gol.

Sempre el nostre Campanar, vist des de qualsevol lloc, embelleix la imatge del que l’envolta.

TÍTOL del proper POST.- nº 104    Valensole, el cor de la Provença espigolada