L’extraordinària pianista Maria Casals ( 1914- 2010 ) va fer del piano el centre de la seva vida. L’any 1954 va tenir lloc per primera vegada, impulsat per ella mateixa, l’important Concurs Internacional Maria Casals que es celebra al Palau de la Música de Barcelona. Un concurs d’una gran categoria que reuneix pianistes de tot el món.
El Maria Casals porta cua… és una iniciativa que s’ha portat en diferents ciutats i que dóna la possiblitat de poder tocar en els pianos col·locats en llocs visibles i emblemàtics de les urbs on ha tingut lloc aquest peculiar esdeveniment musical.
A Cervera el passat divendres vam afegir-nos a ser un dels llocs privilegiats, l’últim, en que s’ha portat a terme aquesta iniciativa. Es van col·locar dos pianos al casc antic de la ciutat: un a la plaça Major i l’altre al Carreró de les Bruixes. Al llarg del dia hi vam passar moltíssima gent que, si no els vam tocar, sí que vam admirar la bellesa de l’instrument i el potent incentiu estètic que va representar.
Va ser una alegria veure passar pels carrers de Cervera estols d’alumnes de totes les edats que, des dels Centres educatius, anaven a fer una visita als pianos de cua.
Cal felicitar als que van fer possible aquesta iniciativa, tan ben triada per Cervera, ja que la música forma part de la vida d’aquesta ciutat.
Així com també a Alba Cuñé que va tenir cura de la magnífica escenografia. A Xavi Badia i Copisteria Travesser pel muntatge i Imprempta Minerva per la impressió dels cartells.
Xavi Miret, com sempre, va encertar amb el disseny del cartell que rebia els visitants a l’entrada del Carreró de les Bruixes. Un cartell, tocat pel sol, entre una històrica paret de pedra i una nova forma d’art urbà, el grafittis
Seguim caminant pel carreró, gaudint amb els clarobscurs, amb que hi juga la llum.
Un gat estarrufat, ens distreu per un moment, de la bellesa d’aquest indret.
Ja es pot veure, sota la magnífica volta de pedra, la silueta del piano.
Amb unes lletres de gran tamany, ofereix les seves tecles als visitants, esperonant-los a que el toquin.
Estic a la vostra disposició perquè executeu els dits i les vostres dots interpretatives a les tecles.
Una silueta retallada damunt un fons de claror. Hi vèiem el piano de cua, el llum de peu i el tamboret per seure-hi. Tot plegat sembla una escultura que embelleix aquest racó amb tants anys de història.
L’encant d’aquest espai, ple de màgia i misteri, acull el piano de cua que dóna un valor afegit al conjunt.
Diem adéu al Carreró gaudint, una vegada més, amb la bellesa de les voltes de pedra i de les bigues centenàries.
La plaça Major ens acull, espectacular, en la visita a l’altre piano de cua.
Una imatge inèdita: el piano damunt una tarima, ben protegit per uns para-sols i, amb un escampall de cadires preparades per les visites i audicions. Ens hi aproparem per veure com l’escenografia es repeteix amb la que hem vist al Carreró: partitures en blanc i negre embelleixen el conjunt. Aquí, el llum negre amb estampacions de notes musicals, és substituit per uns elegants para-sols amb detalls. Tot plegat un encert!
Quin goig veure aquest instrument musical emmig de la nosta plaça mentre les estelades el contemplen!
La tapa d’aquest magnífic piano de cua sembla un gran mirall que captura un tros de cel i se’l fa seu.
Així com també atrapa balcons i estelades en una imatge mai imaginada!
La cal·lidesa del cor del piano espia, contrastant amb el seu to color mel, la negror potent i brillant de la carcassa.
El vidre de la porta, retorna la imatge que s’hi emmiralla.
Aquesta fotografia representa l’esència i l’objectiu d’aquest excepcional esdeveniment. La nena, abstreta i solitària, recull el missatge del piano de cua: Toca’m. És el que ella fa, gaudint amb aquesta experiència única que mai havia pogut somiar.
Un cop acaba el seu concert mira al públic. Imagina aplaudiments que, màgicament, des de les cadires, ben disposades i acollidores, li dediquen els que l’han escoltat.
Però torna a la realitat i pensa: M’ha encantat tocar el piano per les estelades. Quin públic més especial que he tingut!
Acabo el post d’avui amb una imatge de la interessant Màster class que va impartir la pianista YOKO SUZUKI.
TÍTOL del proper POST– nº 70 13è Aniversari de la Capelleta del Clot de Sant Magí.- 2
una mica de tot arreu 