M’allunyo de l’Aranyó i aprofito per fer alguna foto a distància, sense oblidar els Pallers de pedra que hi ha als afores del poble, tot i recordant la llegenda del seu origen, que ara no ve al cas perquè seria massa llarga d’explicar.

El problema és que fent camí cap a Cervera ara parant pels ametllers, ara per una cabana de pedra que fa goig, ara mira quins marges i ara què bonic està tot… va resultar que quan vaig fer cap al poliesportiu ja havien començat a arribar els primers marxistes. M’hi vaig posar de seguida però el que estava perdut, perdut quedà.

L’Aranyó, al fons, emmarcat dins un típic paisatge segarrenc.

Els Pallers de pedra, ben a prop del poble.

Detall dels marges típics d’aquesta comarca.

L’ametller, les oliveres i…

… la cabana de pedra. Essència de comarca, essència de Segarra.

L’ ARRIBADA

Recordeu que el nombre total de participants a la 14ª Marxa dels Castells va ser 2624 i els que van acabar 2276. Per sexe  761 dones i 1515 homes. El llistat ve per ordre alfabètic ja que, al no ser una competició, no queda ordenat per posicions d’arribada.

Sergio Montes Molina va arribar el primer amb un temps 3 h. 56 m. 24 s.

Pel que fa a Cervera acabà la marxa amb 4h. 28 m. Víctor Lluelles Riera seguit de Xavi Bertran Bernández que va fer un temps de 4 h. 32m o6 s.

El record pels que no hi són

Voldria saber transmetre l’emoció i l’impacte, que suposo vam sentir tots els que estàvem allí, quan va arribar el jove Joan Sellas i Boquet lluïnt una samarreta d’un vermell encés. Al mig hi havia impressa una fotografia en la que estava amb el seu germà. A sota escrit amb lletres majúscules es podia llegir: PER ELL, AMB ELL i EN ELL. I les inicials de qui dedicava el seu esforç i el seu repte, D. S. B.

Va fer la marxa amb 5 h. 24 m. 13 s. arribant en els primers llocs pel que fa als inscrits de Cervera. Ningú devia fer-la tan motivat com ell i alhora amb tant enyor per l’absència d’una persona  estimada  que se’n va anar tan jove. Enceta aquestes imatges d’arribada de la 14ª  Marxa dels Castells amb la seva samarreta i, em consta que també amb un tros de la senyera que acomiadà el seu germà. No va estar sol pels camins de la Segarra.

L’emoció, en veure’l, es fon amb el record. I el record pels que no hi són, és l’única manera que tenim per expressar que els sentim a prop i que de cap manera els oblidem.

Quina cara de satisfacció!

El mòbil a mà per informar de l’arribada.

Un llit de cartrons…

Et vas moure quan feia la foto. Però com que l’esperes, deixo constància del moment que vas arribar.

Mireu el pot de mel, el record que es donava aquest any i, al darrera, el recipient amb xocolata desfeta. Cervera cuida els marxistes.

Aquest jove de l’esquerra surt al post del primer dia quan passava per l’Aranyó.

Un aquipament complet!

Que no falti l’estelada!

El post d’avui es tanca, com cada dia, amb la imatge d’un ametller florit!

TÍTOL del proper POST.- nº20.-   a  Marxa dels Castells.-4   Cada vegada n’arriben més.