El tancament d’establiments al casc antic de Barcelona és desesperant i, si el que se’n va definitivament és una llibreria, encara em sap més greu.

Corria l’any 1983 quan Josep Morales pare va obrir una llibreria al carrer Ferran, 41, en ple barri gòtic. Va escollir uns baixos on abans hi havia una tenda de venda de guants i barrets. La decoració era molt especial i van decidir mantenir-la, cosa que donava molt encant a l’espai. Les vitrines les van convertir en expositors pels llibres i, a l’aparador, hi lluïa el nou material de la casa. En principi es van especialitzar en art, fotografia, disseny i il·lustració.

L’establiment quedava situat en un dels carrers més bonics, alhora que turístics de Barcelona.

A Josep Morales se’l trobava sempre assegut en un tamboret alt que hi havia entrant a la botiga i, el seu fill, Josep Morales Monroig, que seguia la vocació del pare se’l veia, era un home molt eixerit, trafiquejant pel petit espai de la llibreria.

La Covid es va emportar el pare. El fill tenia molts projectes. A la Sant Jordi no només es venien llibres sinó que s’hi organitzaven moltes activitats: es va crear un espai d’intercanvis d’idees i foment del diàleg, taller de fotografia…

Van resistir a la gentrificació del centre històric de la ciutat i a la dissortada pujada de lloguers i ara, a finals d’any, després d’una curta malaltia, Josep fill va morir quan tenia només 57 anys.

Vist el trasbals impensat van decidir vendre tot el material per poder deixar el local que havien de tancar.

Es produí un fet increïble que explico. Per xarxes socials algú va emetre aquesta crida “Bon dia. Voldria demanar-vos un favor. Josep ha mort i tenen molts llibres i han de tancar la tenda”. Eren als volts de Nadal i es va produir un fet potser mai vist a Barcelona. De sobte, i des de les portes de la Llibreria Sant Jordi, es formaren unes cues infinites de persones que anaven a comprar llibres.

Fou el miracle de Nadal. Jo m’hi vaig afegir poc abans d’acabar l’any i, de cua, ja no en vaig trobar. Entrar a l’interior de la llibreria em va costat Déu i ajuda i, comprar un llibre, impossible. Vaig fer el reportatge fotogràfic que acompanya aquest post i penso tornar-hi un altre dia per fer la compra.

A veure quin disbarat es farà amb aquest bonic espai. Passejar pel centre històric de Barcelona encongeix el cor. Veure tantes botigues dedicades als turistes, amb un pet de llum blanca que fereix la vista, és del tot decebedor. Espero, tot i que seria un miracle, que algú ho entomi i ho conservi!