L’Associació Cultural el Campanar va encetar les celebracions del seu 15è aniversari el passat mes d’agost en un acte publicat en aquest blog amb entrada el 10 d’agost.

Per seguir amb la celebració es volia fer una cosa especial i, tenint en compte que s’havia anunciat una visita al campanar per veure les marques dels picapedrers, es va aprofitar l’anada a aquest símbol de la ciutat tot i programant una activitat que es fes per primera vegada. La proposta era preparar un recital de poemes al pis de les campanes. Comptàvem amb la col·laboració dels campaners que van dir que farien alguns tocs de campanes.

Faltava trobar els poemes ja que, actualment, a Cervera només comptem amb l’Isabel Valverde i ja havíem fet algunes coses amb la seva obra.

Les noves tecnologies ens permeten accedir a perfils desconeguts. En aquest cas va ser per Instagram que es va localitzar Pere Comeche. Al seu mur s’hi troben unes fotografies molt reexides que donen pas als seus poemes. Uns poemes que ens van semblar una molt bona troballa per diferents motius: publicats en català, atractius, s’hi troben mots en desús, cosa que esperona a que no es perdin del tot, i hi ha un respecte envers la rima i la mètrica.

Quan l’autor de l’obra poètica ens va donar la seva autorització, vam buscar els rapsodes. Teresa Porredon, ben coneguda per les magnífiques conferències que sovint ha impartit i, Juli Lago, president d’Ômnium Cultural Urgell-Segarra van ser els que van recitar els poemes.

I així fou com el dissabte 5 d’octubre van tenir lloc els dos primers recitals. La majoria d’assistents, a tots se’ls hi va donar un llibret amb els poemes impresos…

… van voler pujar dalt el pis de les campanes.

Allí, el jovenet Nil Joan, Ramon i Josep Gené i Tomàs Puig, campaners de Cervera, ens van fer gaudir amb diferents tocs: el Bilandó i altres.

Seguidament, va començar el recital de poemes de Pere Comeche que va fer història. Per primera vegada el pis de les campanes acollia el so de les paraules en mode poesia.

A més es va estrenar un poema escrit per aquest acte i dedicat a les campanes. Va ser molt emotiva la improvisada reacció dels campaners, de fer seure la campana Nova. Era la manera d’aplaudir i agrair el gest de Pere Comeche per haver fet l’esmentat poema. Les campanes no tenen mans per aplaudir però tenen badall per expressar-se.

A continuació, tothom va anar baixant per l’escala de caragol mirant de trobar marques dels picapedrers. Cosa ben fàcil perquè n’hi ha moltes.

El petit grupet de persones que no va pujar escales amunt però, sí que van escoltar els tocs des de la plaça Major, van poder també gaudir amb el recital perquè, els rapsodes, el van repetir per segona vegada dins l’església de Santa Maria.

En el proper post s’editarà la informació sobre el tercer recital de poemes de Pere Comeche.