En aquestes dates l’Associació Cultural el Campanar tenim una exposició oberta, encara que ja a punt de tancar-la però, a continuació, comencem a preparar la que fem cada any a la Capella de la Mare de Déu de l’Incendi i que romandrà oberta durant tota la setmana cultural de la Isagoge i la Festa Major. Per tant, no podem programar cap altra activitat.

Des de l’Associació Cultural el Campanar hem estimat sempre Sant Pere el Gros. La rotonda i el seu entorn han estat escenari de moltes activitats que hem organitzat. Tenim la voluntat de convocar una sortida al Grau per explicar que, des de 1936, tot el conjunt és propietat de l’Arxiu Històric de Cervera. Ho farem perquè tothom entengui el que això representa. També es donarà a conéixer el projecte que hi ha sobre les actuals prospeccions arqueològiques sota la tutela de la Universitat de Lleida.

Sabem que és un tema recurrent en el món de l’arqueologia que remenen, documenten i, finalment, sigui per manca de pressupost o perquè no saben quin ús donar al que han trobat, ho tornen a omplir de sorra. Esperem que aquest no sigui el nostre cas. De fet, en aquesta zona hi ha hagut un tram excavat, que es va fer al 2010, que ha quedat molt abandonat durant uns quants anys.

Problemes teníem amb els alumnes, quan els hi portàvem de visita, vigilant que no es fessin mal, ja que no hi havia cap protecció. També va quedar malmès l’accés a l’església i calia anar molt en compte per entrar-hi.

Sant Pere el Gros és una església romànica construïda al segle XI i és un dels millors exemplars de l’arquitectura catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular. Destaca pel fet de ser l’església romànica ubicada més a ponent de totes les construccions d’aquest període. És un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Els records més antics que tenim d’aquest indret són els de les acampades que fèiem a l’era, que és allà mateix i, sota els pins, on hi esmorzàvem.

Abans d’encetar els projectes que teníem envers Sant Per el Gros, l’historiador medieval, Xavier Rivera, va fer una conferència molt interessant dintre del cicle “Una mirada des del Campanar”.

Aquest és el cartell anunciador.

I aquest és el dibuix, obra de Ton Granell, que es donava als assistents. Imprès damunt paper vegetal. La gent els col·leccionava i, en acabar el cicle d'”Una mirada des del Campanar”, en va quedar un recull molt bonic.

El tret de sortida va ser aquesta conferència i, a partir d’aquí, l’Associació Cultural el Campanar va fer unes quantes actuacions en aquesta església romànica. Passo a explicar-les.

En primer lloc vam tenir cura en tancar les dues petites espitlleres que permetien l’entrada de molta brutícia i d’animals. Es va fer amb alabastre que, al ser molt transparent, no treia gens de llum a l’espai interior.

Tenint en compte que havien robat una còpia de la imatge del sant, ja que l’original està al Museu Comarcal, vam decidir endegar una subscripció popular per tal de que l’interior tornés a estar presidit per la figura de Sant Pere. Vam encarregar que fes l’escultura l’artista cerverina Alba Cuñé.

Per aconseguir els diners per pagar el que es volia fer vam engegar una campanya oferint “rotondes” als preus de: 1 euro la petita i 5 euros la gran. Es podien comprar a la Cafeteria el Campanar i, a mesura que s’anaven venent, s’enganxaven a un gran mural en que hi havia dibuixada la rotonda de Sant Pere. Quan el mural va quedar complet ja vam disposar dels diners per fer front al pagament de les dues peces d’alabastre i de la imatge de Sant Pere, que s va fer amb terracota.

Aquest era el mural, força gran, on s’aprecien les dues mides d’enganxines i que calia completar per assolir la part econòmica del projecte.

En comprar una enganxina i posar-la al mural, qui volia, hi escrivia el seu nom.

Diumenge 29 de juny de 2011. Diada de Sant Pere.

Cartell anunciador de l’estrena de les proteccions a les espitlleres.

En aquesta imatge es veuen perfectament els dos tancaments. Des d’aleshores l’església està molt més neta.

En acabar, es va repartir el tradicional berenar de coca amb xocolata.

Aquell dia, aprofitant que Jaume Ferran, l’escriptor cerverí, resident a EEUU, estava a Cervera, vam organitzar-ho tot per fer-li un emotiu homenatge.

Pàgina de la publicació “Seny Major” que informa del que es va fer durant la jornada.

Mireu quina fotografia més bonica, de Ramon Armengol, on es veu com la gent arriba a la rotonda. Per fer cap al Grau, tot baixada, concentràvem tothom a la Cafeteria el Campanar i, des d’allí, es feia la sortida. S’hi arribava, qui volia caminant, o sinó amb vehicles particulars.

Al cap de poc temps, ja havent recollit la totalitat dels diners per pagar la figura de Sant Pere, es va poder fer la presentació de la imatge.

Vam organitzar una gran festassa!!!!!

Cartell anunciador

Alba Cuñé, autora de la imatge de terracota, en el moment que la presentava.

Tothom estava assegut sota la pineda seguint les diferents intervencions que hi van haver.

Moment en que Josep Más ajuda a Alba Cuñé a posar l’estàtua de Sant Pere al mateix lloc on hi havia la que van robar.

L’artista i la seva obra.

També van robar les pedres de davant l’altar. S’hi posen flors per tal de dissimular-ho.

Es va lliurar un punt de llibre a tothom que hi va assistir.

Com a cloenda es va fer una ballada de sardanes.

En aquelles dades l’Associació Cultural tenia cura d’una publicació, el “Seny Major”. En aquest full parla del que s’ha explicat.

Altres vegades, també, a Sant Pere el Gros, l’Associació Cultural el Campanar havia tingut cura de preparar la coca amb xocolata que es donava en sortir de la missa el dia de la festa. Era una tradició molt arrelada i, atés que les persones que se’n cuidaven s’havien fet grans, calia agafar el relleu.

Es feia el repartiment i la gent s’asseia sota la pineda.

L’Associació també va organitzar una ballada de sardanes a la llum de les espelmes en un dia de lluna plena. Va ser amb motiu de la celebració del 20è aniversari de Cervera Ciutat Pubilla de la Sardana.

Una part del casc antic de Cervera es veia des de baix. Tot plegat va fer que la nit resultés màgica.

El cartell anunciador de l’acte.

Es buscà un dia de lluna plena.

El campanar i part de les muralles del casc vell de Cervera, encara que la foto no sigui nítida, es veien molt bé.

Preparant la zona amb les espelmes ja que va ser l’única il·luminació a l’espai on es van ballar les sardanes.

Per tant podem assegurar que, per nosaltres, Sant Pere el Gros ha estat escenari d’unes quantes activitats ben rellevants i li tenim una estimació especial.

El bosquet que tocava a l’església era el lloc on ens concentràvem i, si feia sol, l’ombra dels arbres era un bon refugi. Hi havia uns bancs per seure-hi. Molta gent que feia la caminada fins aquesta rotonda en feia ús i en feia ús i agraïa l’aixopluc d’aquella obaga protectora.

Des d’Associació Cultural el Campanar, fidels al record que ha significat aquest indret per nosaltres, com ja s’ha dit al començament, tindrem cura de fer un seguiment d’aquest projecte arqueològic que s’està tirant endavant.

Ens hem posat amb contacte amb Xavier Rivera, historiador medieval, autor del llibre sobre l’església i el monestir de Sant Pere, perquè repeteixi, amb el que calgui afegir ara, la conferència que s’ha esmentat abans, que va impartir ja fa uns anys i que va agradar moltíssim.

En aquesta visita que programaren per després de la Festa Major, portarem tota la documentació gràfica dels actes fets en aquest escenari i organitzats per l’Associació Cultural el Campanar perquè es puguin apreciar els canvis. Podria ser que molts/es enyoressin aquella taca de verd que ens aixoplugava i, que ara, ,ha quedat com un espai de terra erma. O podria ser que, escoltades les explicacions dels especialistes, es vegés la importància que té per la història cerverina aquesta recerca feta en un dels llocs construïts més antics de casa nostra, en aquest cas fora vila. Personalment, trobar restes tan antigues i poder fer-ne l’estudi ho trobo ben engrescador.

Es dirà a tothom que porti berenar i, possiblement, com a cloenda de tot plegat, podrem gaudir amb una ballada de sardanes, si Joan Castellà en pot tenir cura.

Respecte a la informació d’aquesta activitat, com sempre, la podreu veure als cartells que s’editaran i repartiran als llocs habituals.