El dia es va casar la Bouchera. Ella és la germana petita d’una família que per mi, també és la meva. La seva mare va tenir cura dels grans de casa i l’agraïment envers ella serà infinit.

La Bouchera va aixecar el vol ben jove i se’ va anar a viure a Londres. Allí ens vam retrobar alguna vegada i sempre hem anat mantenint un contacte ben estret.

Va conéixer un jove i, al cap d’un temps es van casar a Londres. Una celebració estrictament familiar.

Pel que fa a la festa de noces per la resta de família i amics van triar Barcelona ja que hi havia convidats que venen de molt lluny i allotjar-se a aquesta ciutat els h va resultar ben còmode.

Vaig estar convidada a aquesta festa que va tenir lloc en un marc fantàstic: a l’hotel Miramar de Montjuic, un cinc estrelles que havia estat totalment remodelat i lluïa preciós.

La roba dels convidats, tant per la part indo-paquistaní del nuvi com de la part marroquina e la núvia, no tenia res a veure amb les noces tradicionas de casa nostra.

Si que hi havia una bona colla d’executius, amics i companys del nuvi, anglesos, que anaven amb el tradiconal vestit fosc. Per cert que, impecables.

El vestit que porava la Bouchera era preciós i molt afavoridor. De fet en va lluir dos: a la part de celebració que va tenir lloc als jardins, amb una magnífica vista de Barcelona, anava com una princesa índia. A l’hora del sopar, va pujar a l’abitació a canviar-se, i es va posar una peça tradicional marroquina.

El sopar va ser selecte i, a mi que m’agrada tant parar taules, em va fer molta gràcia l’absència de copes. No es va servir alcohol. Com que sóc abstèmia em van encantar els sucs de fruita que vaig poder beure.

Va ser una festa inoblidable d’aquelles per recordar. Tot i que ja ha plogut bastant d’aquell dia perquè ja ha nascut una filla l’Amal que té

Ara, tot i que el matrimoni tenen casa a Cervera, viatgen molt sovint: cap a Dubai, cap a l’Aràbia Saudita, on hi viu la família

Poc s’esperava aquest destí tan cosmopolita aquella joveneta que jo vaig animar a que marxés cap a Londres, cal dir que és la meva ciutat preferedida, quan tenia els seus dubtes.

Sempre desitjant per tu i per la teva família el millor, estimada Bouchera.