Sempre hi ha el fastigós de torn que s’alegra del que als altres no els hi va bé del tot. Aquest tal Piñeiro resulta una mica vomitiu en el seu article, especialment la part final. Sembla que d’això se’n diu sempre i se n’ha dit enveja perquè, tot i que les esperances rebaixades, deunidó el que els hi va tocar. Eren diners en aquella època.

Atés que la “gracieta” d’aquest Piñeiro s’havia publicat a “La Mañana”, la colla de Cervera van contestar en una carta adeçada al director del diari.

Amb aquestes fotografies ja vistes queda per tancada la informació que el blog ha donat sobre aquest esdeveniment que, en el seu moment, va tenir tant ressó.

Divuit dels vint-i-cinc. el de l’esquerra és el periodista que els va entrevistar.

La “quinela” que avui en dia es conserva perfectament. Està emmarcada i protegida per un vidre.

La còpia del taló amb l’import exacte.