La gran alegria dels 25 de la “peña” que havien encertat l’única quiniela de 14 que s’havia trobat en l’inici de l’escruti van rebre, se suposa que amb molta pena, la notícia de que havien sortit més “quinieles” en les que s’havien encertat els catorze resultats.

Al final van ser cinc els catorzes trobats a tot el país. Obviament la quantitat a repartir va quedar ben disminuïda.

La premsa se’n va fer ràpidament ressó i ja informava dels llocs on havien caigut els cinc premis: Cervera (Lérida), Alba de Tormes (Salamanca), Palma de Mallorca, Sestao y Montejo de la Sierra (Madrid).

Per tant en aquestes altres quatre localitats algú devia estar ben content.

Pàgina del “Diario de Lleida” del dimarts 22 d’abril on ja informava que, a darrera hora els de Cervera van saber que havien de compartir el premi amb quatre acertants més de catorze.

A la part de la dreta hi ha l’entrevista que, més o menys segueix el mateix guió que la de “La Mañana” que ja heu pogut llegit en un post anterior. En aquest diari però ja inclouen la notícia de la gran alegria i dels comptes del que els tocaria a cadascun amb la galleda d’aigua freda que els hi devia suposar veure com sortien quatre “quinieles” més mb un resultat de catorze.

En aquest text del “Diario de Lérida” parla de que entre els integrants del grup hi havia el Director d’Escola Nacional. Ves a saber qui era! No en tenim constància.

Si voleu llegit tot el que es diu, des del mòbil feu una captura de pantalla, i es veu preu bé.

Aquí podeu veure una còpia del taló que va fer el Banc d’espanya amb l’import exacte del premi que va tocar a cada catorze: cinc milions tres-centes mil quatre-centes setanta-tres pessetes.

El taló es va fer des de Lleida el dia 6 de maig de 1969.

Deunidó el que va pujar tot plegat, la llàstima és que hi havia hagut unes esperances molt més grans.

Us explico una anècdota: un dels components de la “peña” va demanar al Director del Banc Espanyol de Crèdit, que en aquell moment era Miquel Villarroya, si podia veure tot aquest import en metàl.lic. I va ser que sí. Per tant, damunt d’un taulell o taula del Banesto, van ser dipossitats els 5.300.473 i la petició feta per veure aquesta gran quantitat, recordeu que parlem de 1969, va ser una realitat. No sé quina impressió en devia treure el que ho va demanar però, segur que no ho va oblidar.