Em repeteixo dient que de totes les històries que vaig sentir explicar a casa meva amb la veu de la mare, el pare i la tieta, la que més em va impressionar i que sempre he tingut present és la del destí dels dos joves cerverins de 19 i 21 anys, Salvador i Jaume Botines Ramón.

Tothom va quedar trasbalsat amb aquests assassinats. Recordo especialment la meva mare que va quedar molt impactada en saber-se que tots dos havien mort. També m’explicava el multitudinari enterrament que se’ls hi va fer passada la guerra. Aquests fets li van deixar un record inesborrable ja que, tot i que ella eran una mica més jove, els recordava amb emoció i pena.

Salvador, el gran, tenia l’edat de la meva tieta, Ramona Bonet Estela. Van néixer l’any 1915.

Els fets exactes de com va ser la seva detenció els desconec. Sembla que el motiu, al ser uns joves que freqüentaven ambients propers al que seria la dreta i, que eren dues persones amb molt carisma, van ser un objectiu llaminer pels encarregats de destrossar famílies.

Se’ls van emportar i al recordatori hi posa “cayeron vilmente asesinados por la horda marxista”. De fet en una guerra civil tant se val estar en un bàndol que a l’altre ja que “la horda nazi”, a l’altra banda, va assassinar el jove poeta Federico Garcia Lorca. Tots plegats, els uns a les esquerres i, els altres, a les dretes van fer tot el que van poder pels que no pensaven com ells. Les guerres són terribles i les civils encara més.

Aquí podeu veure, davant la Sastreria Botines, al carrer Major 132 (encara no havien fet l’ampliació del establiment que, més envadant, va duplicar l’espai) com la gent s’anava concentrant per tal d’acompanyar la família en el comiat del Salvador i el Jaume que tothom devia tenir tan presents.

En primer pla, es veu el cotxe dels difunts que anava carregat de corones ja que, els seus ferètres, els van portar homes fins l’església de Santa Maria.

Una imatge terriblement dolorosa. A més, amb els temps que corrien, els hi van posar la bandera de “Una, grande y libre” que ves a saber…

Encapçalava el dol el pare, molt jove encara, Josep Botines. A mà esquerra hi ha Francesc Vilanova. Al darrera, alt i prim, Francesc Domènech. Els dos homes de la dreta a la segona fila són, Ramon Font, a l’esquerra i, Josep Balcells, a la dreta

Dissortadament no van ser ells sols els que, a Cervera, foren assassinats per las “hordas rojas”. Recordem que, a l’altra banda, las “hordas nacionales” van assassinar igualment.

En aquest llistat hi ha una colla de capellans i molts laics. Josep Civit, de la farmàcia del carrer Major, Manel Pedrós, de la fusteria també del mateix carrer. A l’estanc de cal Gasol, no en van tenir prou amb el pare, Josep Trullols, que també vam matar el fill que es deia igual. El pare dels Centelles, avi de Joan Prat, també se’l van emportar.

En fi, una carnisseria que s’anava repetint en tots els pobles i ciutats del país. Quina sort hem tingut totes i tots que al llarg de la nostra vida no hem conegut la guerra.

El que està passant a Gaza és dramàtic. Els jueus van patir la persecució durant la Segona Guerra Mundial i, ara, els que havien sigut víctimes, s’han tornat botxins de milers d’inocents. Un bany de sany que els hi permetrà conquerir més terreny.

Al llarg de la història de la humanitat, per desgràcia, arriben al poder persones completament destructives. El cas més terrible va ser Hitler. Sembla que és la història de mai acabar. Ara hi ha un Putin que aterra amb les seves amences de guerra nuclear… Quant dolor inútil, quantes morts i quan sofriment…