Tirem ben enrera amb les fotografies d’avui ja que tothom que hi surt ja fa temps que ens van deixar. Per recordar la majoria d’aquestes cerverines i cerverins cal tenir una certa edat.

La darrera que va morir va ser Assumpció Riu Calvet. Fou l’1 de sesembre de 2019, poc abans de la pandèmia.

Aquí la vèiem asseguda en una celebració entre Josep Solsona, el poeta, i Ramon M. Xuclà, el músic.

Assumpció fou una cerverina que estimà sempre la seva ciutat. Intel.ligent, brillant, elegant, bona conversadora, molt segura d’ella mateixa, dominant, d’aquelles persones que en diem “de rompe i rasga”, es casà gran i marxà a viure fóra de Cervera, tot i que tornava sovint per estar a costat de la seva mare. Els darrers anys de la seva vida residí a Lleida. Sempre va ser un plaer parlar amb ella i, fins un any i poc abans de morir, tenia una conversa fantàstica, uns records precisos de Cervera i de la seva gent i havia gaudit tota la vida d’una salut envejable.

Emparentà amb Josep Solsona a través del seu oncle, Josep Riu Porta, que es casà amb una germana del poeta, Isabel Solsona. El germà del seu pare, el doctor Riu, era metge i tenia molta traça per les arts plàstiques especialment l’escultura.

Sembla que estan celebrant alguna cosa a una casa particular.

Aquesta colla ja practiva aquest esport que, en aquell temps es considerava d’èlit. En aquesta imatge els vèiem tots i totes amb la raqueta a la mà tot i que el vestuari potser no era el més adient per practicar aquest esport.

D’esquerra a dreta: Francesc “Paquito ” Vidal, entranyable amic del meu pare ja que vivien davant per davant al carrer Combat. Carme Riu Calvet, germana de la jove de la primera fotografia, Josep M. Batlle, Pomés, Josep Ferran, que fou pare dels 10 fills que tingué amb la seva esposa, Maria Camps, Juanito Lafont, el doctor Carlos López, que vivia al passeig de l’Estació, Beatriu Amorós i Ramon Turull.

Celebren l’esport que és una bona manera de fer salut.

Francesc “Paquito” Vidal que en la fotografia anterior el vèiem amb corbata aquí va amb un vestit complet i camisa oberta. L’acompanyen una jove estrangera, Jaume Magre, veí del carrer combat com ell, el metge Joan Boronat i Josep Mestres que treballava al Banc Central.

Josep M. batlle, fotògraf i pintor, que sortia a la primera imatge aquí el vèiem acompanyat de Claudi Gómez i del Doctor Joan Boronat. Estan davant l’actual Museu on hi havia la tenda de Fotografia Gómez Grau. Els aparadors interiors d’aquest establiment i l’expositor que es veu a la dreta recollien tots els actes i esdeveniments de Cervera. De quan en quant i, per vendre material que la gent no havia comprat, feien una venda amb el nom de “Lo que el viento se llevó, Gómez Grau lo captó” mostrant fotografies de tota classe.

Aquí podeu veure un joveníssim Josep M. Batlle en una exposició de la seva obra. Tenia una manera especial de pintar. De seguida identificavem els seus dibuixos, la majoria de racons de Cervera. Són d’allò tant bonics.

A la dreta s’hi veu Claudi gómez que exposava conjuntament amb Batlle la seva obra fotoràfica. El del mig és de fóra Cervera, un crític.

Josep M. Batlle era germà de Leonor Batlle, que fou durant molts anys responsable de la farmàcia del mateix nom que hi havia quasi davant l’església de Sant Antoni.

Josep M. es dedicà professionalment a la fotografia i tenia la tenda davant la Universitat ben a prop de la farmàcia de la seva germana. Més endavant estava, que curiós, al pis de dalt de l’actual botiga del carrer Combat on hi ha l’establiment de Fotografia de Gómez Grau.

Era un excelent fotògraf i sempre mirava de fer fotografies a noies joves de Cervera. En tinc unes quantes d’ell. Com que hi teníem una gran amistat va tenir cura del meu reportatge de noces.