Aquest és el darrer post que el blog dedica al record de Mercè Segués.

Cal fer esment de la seva gran religiositat. Mercè era una persona molt creïent i sempre col·laborava de diferents maneres amb l’església.

Tenia molt bona veu i, per tant, en els moments de cant es feia notar. Moltíssima gent la recordarà quan, el dia de les Completes, junt amb Joan Rius, llegien l’explicació que es donava al públic abans d’iniciar el concert. El darrer any que hi va assistir, la malàltia ja no li va permetre fer aquest servei. Ella hi era present ja que, des del primer banc, va poder escoltar per darrera vegada l’audició del concert anual més rellevant de Cervera.

En aquesta fotografia la podeu veure llegint una lectura a Santa Maria.

No podem tornar a repassar totes les activitats en les que la Mercè va participar al llarg de la seva vida ja que en van ser moltes. En podeu veure algunes a mode de record. Les altres lestrobareu als anteriors posts.

En aquesta imatge inèdita de la representació del “Alcalde de Zalamea” està acompanyada de Robert Alexandre i Teresa Piqué.

Sempre va romandre lligada als ex sardanistes, una altra activitat de la seva joventut. Aquí la vèiem entre Isabel Vives i Marta Rovira.

Al darrere, Lluís Granell, Isabel Vives, Mercè Segués, Marta Rovira, Paquita Riera, Rosa Groven, Corbera i Dama. De vermell, Roser Trullols.

Al davant, Pere Trilla, Inés Gomà, Dolors Tosal, Pere Guàrdia, Josep Corbera, Carme Graells i l’espós de M. Rosa Groven de cognom Gramanet.

Durant molta anys va sortir amb una colla d’amigues i tenia una vida social ben activa. Aquí està amb algunes d’elles. D’esquerra a dreta, Lluïsa Pinyol, Conxita Font, Fina Solé, M. Rosa Marimon, Mercè Segués, Pepita Magre, M. Esther Vega i Angelina Vergés.

Ajudar a tohom va ser el gran objectiu de la seva vida. Recordem que va començar com a voluntària de Càritas els anys 80, o sigui que van ser molts anys de servei. Ella deia que li agradava treballar pels altres i que ho feia amb alegria i que, ajudar, la feia feliç.

Si li demanaves un favor feia mans i mànigues per fer-lo. Ho dic per experiència ja que li vaig parlar d’un emigrant per legalitzar i, ella no va dubtar en fer els passos que va caldre. Era un cas que no era fàcil però ella ho va tirar endavant.

Sempre sovintejava el magatzem de Càritas, ben proper al seu lloc de treball i habitatge. En aquesta imatge es veu ordenant i classificant roba que després es vendria a la botiga “Tot drap”.

Li hagués fet molta il·lusió veure com de fantàstica ha quedat la nova botiga de Càritas de venda de segona mà que s’ha inaugurat fa poc.

Mercè, en aquesta fotografia, feta a Montserrat el dia del 50è aniversari de la coronació de la Moreneta, encara no sospitaves els tràngols que et vindrien, especialment el pitjor, que va ser la malàltia. Primer, superada i tu, com sempre, treballant i fent com si res hagués passat però, al cap d’uns anys, quan va tornar, va ser molt cruel amb tu. El sofriment que et va obligar a passar era del tot immerescut. Després d’un temps amb dolor te’n vas anar poc abans de la Festa Major del Santíssim Misteri, que havia estat una festa tant important en el teu calendari.

La teva bellesa física, que era desllumbrant, no va tapar mai la teva manera de fer, jovial, alegre, amiga dels teus, treballadora, participativa, sembrant sempre, acollidora, demostrant coratge davant les adversitats, donant suport a qui ho necessitava, regalant el teu temps als altres, col·laborant en moltes activitats, participativa… la teva petjada per la vida en aquesta Cervera nostra ha estat inesborrable.

Una flor amb una fragància que, els que et vam conéixer, sentirem avui i sempre.