El temps va passar i la Mercè va quedar més lliure. Estem als anys 80 que és quan ella va començar a ser voluntària de Càritas. Per poder-ho eplicar amb les seves paraules podreu llegir l’entrevista que va sortir a la contraportada de la publicació “El batec de Càritas”

1.- Quant temps fa que ets voluntària?

Sóc voluntària de Càritas des dels anys 80. Exactament no recordo la data concreta, però sí que fa una colla d’anys.

2.- Què és el que et va motivar a formar part de Càritas?

Hi té a veure un fet de la meva infantesa. Quant tenia 8 anys i vivia a Sant Pere Sallavinera a casa de la meva tieta, en el trajecte entre la casa i el poble, hi havia una petita estanca sense porta, sense finestra i sense xemeneia amb dos espais i un jaç de palla a cada un. I quasi sempre hi havia gent. Cada dia hi passava pel davant i em cridaava molt l’atenció.

Un dia, al vespre, anàvem amb la tieta i li vaig fer la pregunta: “Per què hi ha pobres, tieta?” Ella, mentre, caminàvem em va explicar que hi havia hagut una guerra, que havia mort molta gent i, molta, s’havia quedat sense res. La següent pregunta va ser: “I per què hi ha guerres, tieta?” Passa que la gent es baralla i per això hi ha guerres. No satisfeta encara, vaig preguntar: “I per què es barallen tieta?” Ella va parar de caminar i girant-se de cara cap a mi, em va dir: “I tu, que no et baralles amb els teus germans? Jo no vaig preguntar res més i vàrem caminar en silenci fins a casa. Però un interrogant es va obrir en el meu interior. Uns anys més tard, em van proposar de treballar a Càritas. I la motivació ja la tenia.

3.- Sempre has estat al mateix programa o has anat canviant?

Durant tots aquests anys he fet el que ha convingut, però he de dir que éss en el programa dels sense sostre on més he treballat.

4.- En què consisteix la teva tasca com a voluntària i què t’aporta?

Actualment col·laboro en tasques puntuals com és la preparació de la Tòmbola. També formo part de Càritas Diocesana i de la Fundació Xavier Paules.

La tasca com a voluntària de Càritas m’ha aportat el coneixement de les meves febleses i limitacions, però també el coratge de continuar treballant amb alegria.

5.- Què és el que més t’agrada de ser voluntària?

M’agrada la gratuïtat i em fa feliç; m’agraada compartir i em fa feliç; m’agrada poder ajudar i em fa feliç.

6.- I com animaries les altres persones a fer voluntarietat?

Que si tenen un interrogant obert al seu interior, que no s’ho pensin més i endavant. És gratificant i alhora contribuïm, aportant el nostre granet de sorra, en un món millor.

Com podeu veure en aquesta fotografia de persones que han treballat per Càrites al llarg dels anys n’hi ha hagut moltes. Cada any es feia un sopar per Nadal que acostumava a tenir lloc a l’antic Restaurant Bargués.

Al final tothom posava per fer la fotografia de grup. Com podeu veure, la Mercè està al davant de tot ja que en aquest moment era Presidenta de Càritas.

Fraccionaré la fotografia per tal d’identificar millor les persones.

Els primers de l’esqerra són el matrimoni Balcells. Ell treballava al Banesto i ella era mestressa de la llar. Al seu costat hi ha l’Angelina Jordana. L’Eva Rauret, amb ulleres, la Sra Fuentes que vivia a la plaça Major, la Rosa Castells que treballa a la Paeria, al seu darrer, Mariana Fusté, al costat, Juliana Puig, amb corbata, Josep Ramon Ramon, una mica tapat, Mn. Josep Torres, rector de la Parròquia, al seu davant, Dolors Llamas, els dos que treuen el cap són el Guillermo Guillén, que havia treballat als jutjats, i la seva esposa Rita. Amb ulleres, Isabel Valverde, poeta. Al seu costat, Isidor Rosich i la seva esposa Rosita Martí. Entre ells dos, al darrere, un jove vicari, Mn. Xavier Romero, avui Rector de Cervera i, al davant, Iolanda Vilaró, infermera a l’Hospital d’Igualada.

A la primera fila Dolors Clop, que té cura dels assumptes del cementiri des de la Paeria, dues persones no identificades, Anna Vidal, vídua de Mateu Carbonell i Carme González, casada a “cal Centelles” que fou durant la seva vida labooral mestra del Collegi Jaume Balmes.

La jove alta és la Noèlia Hurtado, que en aquell moment era l’assistenta Social de Càritas i ara treballa al Consell Comarcal. Roser de Nuix, vídua de Montiu, Paquita Ninot, casada amb Ramon Turull, un jove no identificat, Dolors Carbonell, vídua Biosca, no és reconeix qui treu el cap per darrere. Paquita Clària, casada amb Cuadros i, Francisca Torné, casada amb Trilla de La Cardosa. Al davant, Alícia Martí, dues no identificades, al seu costat, el matrimoni format per Antonio Codina i Paquita Montull, No identificada la de més enrere.

Al davant Jordi Balcells, Dolors Calafaell, que ha treballat molts anys per Càritas ocupant el càrrec de presidenta i M. Dolors Ibarz.

A primera fila, Carles Sala, avui mestre del Col·legi Jaume Balmes, al mig, Mn. Jordi Illa, que ens va deixar quan encara era força jove, i que va ser un temps vicari de la Parròquia de Cervera. Ell assistia a les reunions de Càritas i Mn. Antoni Bonet, que era el Rector, anava a les reunions de la Fundació Xavier Paules. Al seu costat, Mercè Segués en aquell moment era Presidenta de Càritas.

En la darrera part de la fotografia fraccionada s’hi reconeix un no identificat,la Paquita Montull abans esmentada i, al seu costat, Carmeta Raich, Al seu darrere, Imma que ara treballa al Consell Comarcal, dues persones que porten ulleres no identificades, al davant d’aquestes dues persones, Palmira Miró, vídua Cuñé, al seu costat, Montserrat de Nuix vídua Cura, Coloma Minguell, vídua d’Alberto Raich, Salvador, amb la seva esposa Roser Caelles i, emmig, Francisco Orobitg, que en aquell moment estaven a càrrec de la Fundació Xavier Paules. Més a la dreta, M. Rosa Cinca i el seu marit.

A primera fila una senyora no identificada i Ramon Balcells, pare del Jordi que també hem vist en aquest grup.

Aquests sopars van resultar molt entranyables i se’n van fer bastants. Actualment, pels vols de Nadal, es va un berenar de celebració als baixos del Casal Parroquial.