La vida anava seguint el seu curs i ens queden records, segur que n’hi ha molts més, de les coses en les que la Mercè participava.

Aquí la vèiem presidint la taula d’un acte no identificat. Estan a la sala de la Casa de Cultura que tenia La Caixa a l’edifici on ara hi ha les oficines. Aquesta sala va ser molt popular ja que s’hi celebraven moltes activitats: reunions, classes de català, exposicions…Aquest mural que es veu al fons el va pintar una cerverina, Rosita Anglarill Mateu. La seva casa estava a la carretera de Tàrrega, coneguda com cal Anglarill. El seu pare, Mariano, treballava a la fàbrica de galetes “La Palma”. Quan va tancar aquesta empresa, ell i la seva esposa, van anar a viure a Barcelona per poder acabar la seva vida laboral. Quan es va jubilar van tornar a venir a viure a Cervera. La seva filla, pintora, estava casada amb Jaume Vallés, que tenia un càrrec important dins La Caixa. Es per això que van pensar en ella quan s’havia de decorar aquesta sala. Avui d’aquest mural no en queda res.

Semblaa que es repartien trofeus en aquest acte, ja que es veuen damunt la taula. el que parla és el capellà Mn. Ramon Rota Canal, rector de Cervera durant molts anys. Al seu costat hi té Dolors Tosal i Mercè Segués.

La fotografia és de l’any 1968 feta l’Esplai, en un campionat de membres de l’equip de jugadors de ping-pong. A Cervera hi havia hagut una gran afecció a aquest esport, que era alhora barat i entretingut. D’esquerra a dreta, Cisqueta Fabregat, Carme Font, Miquel Martorell i Mercè Segués.

Quan tenia 39 anys, aleshores era una edat que es considerava avançada, avui gens ni mica, la Mercè es va casar amb un nouvingut a Cervera. Era un vidu amb fills, Lluís Carrillo d’ofici fuster però també músic, afició que desenvolupava bàsicament els caps de setmana tocant en diferents festes.

Aleshores hi va haver un canvi de vida important per la Mercè tant a nivell laboral com personal. Ella no va tenir fills propis però es va fer càrrec dels quatre que tenia el seu marit, que eren bastant petits. En va tenir cura d’una manera extraordinària i aquests infants, que ja fa anys que són adults, sempre van tenir un apreci molt grans envers la persona que els havia fet de mare.

A partir d’aquestes dates la Mercè va començar, sobre els anys 1990-1991, a formar part de Càritas on va ser una peça cabdal durant molts anys. En un altre post es cobrirà aquesta informació.

En aquesta fotografia podem veure Mercè Segués i Lluís Carrillo.

Com passa molt sovint, amb el temps, el matrimoni es va separar i, aleshores, la Mercè va entomar la responsabilitat de tirar endavant el taller de fusteria. Amb la seva manera de fer, responsable i activa, no va dubtar en fer cursos d’aprenentatge de l’ofici i de disseny i decoració. Tenia un fuster al taller, el Josep, i ella agafava els encàrrecs, anava a prendre mides, es posava a les màquines, si convenia… va gestionar la fusteria durant la resta de la seva vida amb molta professionalitat i èxit.