En el post anterior ja es va explicar que la Mercè va estar vivint uns quants anys fóra de Cervera, a Sant Pere Salavinera, fent companyia a una tieta seva que s’havia quedat vídua.

A partir dels 14 o 15 va tornar a Cervera i ja, per sempre més, va viure aquí.

Per tant tota la seva joventut ja la va passar a Cervera. Va ser una persona que sempre va col·laborar en moltes iniciatives i va participar en moltes activitats populars. També estava posava dins dels grups de joventut vinculats amb els moviments d’església i, des de sempre, el seu tarannà d’ajudar els altres en va ser un tret destacat del seu caràcter.

Una jove bella per fóra i per dins. En aquestes properes fotografies la podeu veure en els seus anys joves, sempre moderna, amb pentinats que podrien ser ben actuals. I la rialla que no li faltava mai!

Aquesta fotografia, feta a la plaça Major en la que porta una motxilla a l’esquena, deu estar feta abans de iniciar la marxa cap a Montserrat a peu. Porta un jersei que s’assembla una mica a una dessuadora i un mocador al coll que li dóna gràcia.

Altre cop a la plaça Major, preparada per tornar, en una altra edició, a Montserrat a peu. Aquest indret va ser un dels llocs que més estimava del país. I, quan es va casar, ho va fer a Montserrat.

Se la veu molt exultant, amb una faldilla de quadres i un jersei que li combinava. Sabates per caminar, la motxilla i les ulleres de sol que li donen aquest toc tan actual.

Queda ben confirmat que és una sortida a peu cap a Montserrat ja que aquí la vèiem amb algunes noies que, també com ella, es preparaven per iniciar la caminada. Com que era un temps en el que les fotografies es feien amb màquina hi acostumava a anar un professional per tal de que tothom en pogués tenir un record.

Amb ella, i d’esquerra a dreta, Rosa M. Roselló, Josefina Aránegas i M. Dolors Tosal.

El somriure de la Mercé és la imatge de la felicitat i d’una joventut brillant.

Guapíssima i riallera en aquesta imatge feta en un indret no localitzat.

En aquella època es feien fotografies d’estudi en que la “pose” comptava. Com una model, llueix un bonic dues peces del que no podem endevinar el color. Aquesta informació no ens la donen les imatges en blanc i negre.

Vestida amb una samarreta fosca amb vius clars, enamora en aquesta imatge amb el cabell tan cuidat i aquests ulls blaus que miren a l’infinit…