La Mercè va viure en una època que, a Cervera, hi havia alguns tallers on hi treballaven moltes noies.

Aquesta estava a darrera la via, al carrer Vidal de Montpalau i hi treballaven el gènere de punt. Era coneguda com Giralt ja que aquesta família n’eren els propietaris. Més tard, va canviar de nom per Fibad. Hi feien roba de punt per infants.

La van obrir una família d’Igualada i de l’any 1957 fins al 1994 la va dirigir Josep Ribalta que feia d’encarregat junt amb Paquita Solé. Ambdues famílies havien vingut d’Igualada i per sempre es van quedar a viure a Cervera. Josep Ribalta, casat amb Isidra montes, van tenir tres filles i Paquita Solé, casada amb Llluís Rius, que també treballava a l’empresa, eren els pares de Rosa Rius, vídua d’Escudé, que hi feia d’escriventa.

A part de moltes altres noies, la Mercè Segués també va formar part de la plantilla d’aquesta indústria. I hi va treballar durant molts anys.

En aquesta fotografia la podeu veure a costat de Josep M. Batlle, fotògraf i pintor. Ell era solter però apreciava molt bé la bellesa femenina i sempre buscava models per les seves fotografies d’estudi. Segur que a la Mercè n’hi devia fer unes quantes. Batlle feia treballs concrets de fotografia per l’empresa.

Aquí estan totes aplegades al seu voltant i van amb la bata que portaven per treballar. Està feta just davant la fàbica de punt al carrer Vidal de Montpalau.

Dempeus i d’esquerra a dreta, Manela, esposa de Ramon Cuñé, un fuster que hi havia al carrer Combat i tenia el taller entre l’antiga botiga de flors Noemí i la de “cal Massó” on la Sisqueta ensenyava a fer ganxet i mitja. Al seu costat hi té Maria Jové, que va comprar “ca la Basilia”, a la plaça Sant Miquel, on hi havia la joieria Codina i, més tard, la botiga de llaminadures. Ara està tancada. Hi va construir baixos i tres habitatges.

Al seu costat la Lidia Puig, Trini Verdés, Francisca Garcia Paredes, que va arribar a Cervera sent una nena formant part d’una família d’emigrants d’Andalusia. Es va casar amb el fill dels propietaris de la fàbrica i, encara avui, viu a Igualada on va formar la seva família. Era una noia molt guapa. Tocant a ella, Josep M. Batlle, Mercè Segués, amb el seu pentinat que acostumava a portar: la clenxa a un costat i el cabells recollits en una cua. A continuació, Rosa M. Morell.

Al mig l’esmentada Rosa Rius, filla de l’encarregada i que tenia cura dels comptes, Teresina Porta, M. Dolors Tosal i Antònia Heras.

A la primera fila, Paquita Solé, l’encarregada i mare de Rosa Rius, Carme Falip, Antonieta Miret, Andreu Lacalle, que vivia amb els pares i germana al carrer Hospital, es va casar amb una Martín i va morir molt jove de vellesa prematura. Al seu costat Josefina Aránegas, la seva germana Maria Aránegas i una persona no identificada.

En aquesta fotografia, feta a l’interior de la fàbrica, es veu la Mercè Segués, en primer pla treballant al seu lloc mentre fa anar la màquina que li tenen assignada.

Aquesta altra fotografia quasi segur que és més antiga que l’altra. També hi vèiem tot un grup de treballadores d’aquesta empresa. No van amb uniforme. La majoria porten un davantal.

També està feta al carrer Vidal de Montpalau davant de l’empresa. A l’esquerra es veu l’estació de tren. Porten l’entrepà a la mà, per tant, devia ser l’hora de l’esmorzar.

Dempeus i, d’esquerra a dreta, Tresa Brescó,, Maria Jové, l’encarregada, Paquita Solé, no identificada, Antonieta Miret, una de les bessones Vila, la Neus o la Dolors, no identificada, Lidia Puig, Mercè Segués, Montserrat Tella, Pilar Armenté, M. Dolors Tosal i 2 no identificades.

Assegudes, una jove nouvinguda a Cervera, l’Encarna, que es va casar amb un guàrdia civil, el Valiente que, més tard, va ser Policia Municipal. Una no identificada, al mig, Tresa Porta i una altra no identificada.

Com podeu veure hi ha cares repetides però moltes de diferents respecte a la primera fotografia. Caldrà esbrinar bé el nom de les que falten i saber quina és la imatge més antiga per poder-ho completar o rectificar.