Tornem a les rellevnts caminades que es feien des de Cervera a Montserrat ja que la Mercè segués hi va anar molts anys i hi ha constància gràfica.

Estem ara a l’any 1968. Aquest és el grup de noies que va sortir de Cervera el dia 24 d’abril. La primera caminada era curta, fins La Panadella, on s’hi passava la nit. L’endemà es seguia fins a Castellolí on també s’hi dormia i la vigília de la Festa de la Mare de Déu de Montserrat s’arribava a dalt.

Tocava instal.lar-se a les cel:les, que eren uns petits pisets on s’hi encabia molta gent, descansar i preparar-se per anar a la Vetlla. A la gent que hi arribava a peu se’ls hi guardava un lloc. Els i les de Cervera estàvem a la primera capella interior, al davant de tot, a mà esquerra.

Dretes i d’esquerra a dreta

Dempeus i d’esquerra a dreta, Herminia Peroy Mateu, que vivia a la plaça del Fossar, casada amb Vidal, i que tenia dues filles. Una d’elles, , la Lluïsa, fa molts anys que viu a Madrid. Al seu costat, M. Dolors Tosal, casada amb Ton Pesrós, Trini Minguel de La Curullada que viu a Tàrrega, Josefina Aránegas que es va casar amb Ramon Comas que fa molts anys que ens va deixar. Ella ha viscut des del seu matrimoni a la casa familiar del seu marit, al carrer Combat, M. Carme Carcasona Boquet, casada amb Josep M. Cucurull de fonelleres. sempre ha viscut a Cervera i Montse Colom Ferran, casda amb Cinto Duño. Va viure fa molt temps a Barcelona però ja fa anys que també resideix a Cervera.

A sota, Montse Jaques que es va casar amb Ramon Bonjoch i van marxar a viure a Barcelona, Mercè Segués Llobet que hem tingut la sort de tenir-la residint sempre a Cervera i implicada amb moltíssimes activitats, entitats, projectes i afers personals d’ajuda als altres o vinculats amb associacions, Rosa M. Roselló Segura, casada amb Ferran Bacardí amb qui sempre ha viscut a Barcelona i M. Dolors Vila, casada amb Ramon Pedrós i ha viscut sempre a Cervera.

Aquí vèiem unes quantes del grup caminant per l’antiga Nacional II. Devia fer sol perquè quasi bé totes van equipades amb unes bones ulleres per protegir-se. La Mercè en porta unes de ben grans que més que vintage semblen de plena actualitat.

D’esquerra a dreta, Rosa M. Roselló segura, M. Carme Carcasona Boquet, M. Dolors Tosal, Mercè Segués Llobet i Josefina Aránegas.

L’endemà de la sortida de les noies s’hi afegien els homes que les atrapaven perquè ells també la la nit dormien a Castellolí a “cal Marino”.

Dempeus, Carbonell, que fa temps va morir. Era un dels que hi acostumava a anar cada any. M. Dolors Vila, M. Dolors Tosal, el Cinca. El recordo perfectament ja que ell cada any feia la caminada a Montserrat i quan jo m’hi afegia, alguna vegada, des de Castellolí, el tenia al costat, a vegades. Ens ho passavem molt bé perquè era molt divertit i ens feia riure molt. Ja fa anys que ens va deixar. El del darrere no s’acaba de veure bé qui és i l’altre, amb barret i ulleres de sol, és Joan Ramon Marbá, que el seu pare tenia una barberia a prop de l’estació de tren. A continuació M. Carme Carcasona Boquet i Josefina Aránegas.

A sota, Rosa M. Roselló, Mercè Segués Llobet, molt expresiva i amb la melena recollida en un parell de llargues cues, i Montse Colom Ferran.

En aquella època les fotografies sortien com sortien i al revelar-les en trobaves algunes de borroses, com aquesta. Però dóna la informació que cal. Les noies ja han arribat a Montserrat i caminen per davant de la zona d’arcades onavui hi ha la cafeteria restaurant amb self service. En aquells anys estava en un altre lloc, a la pujada cap el monestir. era el lloc on s’anava a fer alguna menjada.

Tota una colla entaulats. sembla que amb el dinar ja enllestit. Fa gràcia veure un sifon damunt la taula.

Al darrer s’hi veu, M. Carme Carcasona Boquet, Rosa M. Roselló Segura, Jesús Carbonell, fill de Ramon Carbonell que treballava a l’oficina de Lafargue i, a les tardes, donava classe, especialment de llatí, a les alumnes del Col·legi de la Sagrada Família. i M. Dolors Tosal.

Al davant, Montse Colom Ferran, Josep Puig Torres, dels “Puig dels ciment”, fill gran del matrimoni Puig Fontova que vivien a la casa que fa cantonada amb la via al carrer Victòria on ara als baixos hi ha la oficina de la Creu Roja i Mercè Segués Llobet.

De tota la colla de noies que van fer la caminada a Montserrat en aquest 1968 l’única que falta és la Mercè. Se l’enyora!