Hi ha esdevenments als que només s’hi pot assistir molt poques vegades a la vida.

Parlo de poder veure la Mare de Déu de Montserrat fóra del lloc habitual on està sempre. En motiu del 50è aniversari de la seva entronització, que va ser l’any 1747, la van baixar del cambril, la van portar en processó per la plaça i la van situar al costat de l’altar on es va celebrar la missa. Era l’any 1997.

Escolanets i frares la portaven a les espatlles.

Hi havia una orquestra que es veu al fons just davant de l’hotel.

Va ser la primera vegada que vam poder veure en directe com la gent que va poder pujar a Montserrat, estava tot molt restringit i de cotxes, només hi van deixar entrar els imprescindibles, feien voleijar les senyeres. Petites però amb el seu simbolisme.

Hi van assistir moltes personalitats del món de la política, de la cultura, de l’art…Va ser un esdeveniment molt especial i únic.

Una de ben gran penjava del balcó de la plaja.

Crec que de Cervera no hi havia quasi ningú però. la Mercè Segués, que tant havia anat caminant a peu junt amb l’angelina vergés i jo mateixa ens vam espavilar i, després de deixar el cotxe molt lluny vam fer la llarga caminada d’anada i de tornada per participar en aquesta jornada.

L’any passat, altra volta, van tornar a fer el mateix recorregut amb la verge que havien fet vint-i-cinc anys enrere i ho van fer celebrant el 75è aniversari de l’entronització de la Moreneta. Si n’hagués estat assabentada m’hauria agradat tornar-hi. Hi podíem haver anat amb l’Angelina Vergés i recordar la nostra amiga, Mercè Segués que, aquesta vegada, dissortadament no hi hauria pogut estar present.