En aquest post queda barrejat els que no hi són amb teatre ja que les fotografies de persones que ens han deixat, algunes quan encara no tocava, corresponen a representacions teatrals.

La família Morales va arribar a Cervera portant un teatret que van plantar al lloc on ara hi ha el Casal Parroquial. Allí hi representaven les seves obres i van tenir molt èxit. El cas és que van decidir quedar-se a viure a Cervera i fou així que els seus quatre fills es van barrejar amb les colles de Cervera i s’hi van integrar d’allò tan bé.

Ella, M. del Carmen Rondón, llueix jove i guapíssima, tal com podeu veure en la imatge i, ell, Víctor Morales Guillén que havia nascut a Navarra va convertir-se, junt amb la seva família, en un cerverí més.

Durant els anys que van viure a Cervera Morales va promoure, interpretar i dirigir moltes obres que tingueren un gran èxit de públic.

Ells ja no estan entre nosaltres i, dissortadament, la família va patir la mort de dos fills quan encara no els hi tocava.

Aquesta obra es va representar al que es deia Teatro Círculo de Cervera, que correpon al Teatre Casal d’ara. A la nostra ciutat hi havia, des de feia molts anys, una important tradició teatral. Fins i tot es deia que “A Cervera comediants i a Tàrrega, comerciants”. Però tots sabem qui té una Fira de Teatre…

Al 1968 el gup d’Agrupació Sardanista va posar en escena “El tímid de dos quarts de deu” i, en aquesta fotografia hi trobem una colla de persones que ens han deixat.

Dempeus i d’esquerra a dreta, Josep M. Llamas Jové, Josep M. Lloveras Canosa, Celestino Sánchez Piedrabuena, Josep Manuel Seoane Sambola, Àngel Martínez Olmeda, ?,Joan Martorell Puidomènch, M. Dolors Vila Llobet, Mercè Segués Llobet i Isidor Rosich Comas

Joan Martorell era pintor i decorador, ja que tenia molta mà per les arts plàstiques. La seva gran afició, fóra de la feina habitual era el teatre i, durant molts anys, va tenir cura de dirigir diferents obres. Fa molt temps que ens va deixar.

L’Isidor Rosich, que professionalment va treballar a “La Caixa”, també era un entusiata del teatre i, en aquesta obra, feia d’apuntador. La música també la dominava i va tocar molts anys a les Completes. Va morir abans de Covid.

Manel Seoane ere un jove cerveí, fill únic, que tenia un aspecte físic molt elegant i era molt eixerit. Va estuadiar a l’Institut Tarroja i, quan encara era ben jove, va marxar de Cervera. Residia a Madrid treballant per la companyia d’aviació Ibèria. Va morir en plena joventut, Una pèrdua molt sentida per tots els seus.

A la Mercè Segués, els seus més íntims li deien “la rossa” pel color dels seus cabells. Era molt guapa i tenia uns ulls blaus. Tot ajudava a que tingués l’aspecte d’una jove del nord d’Europa. Sempre disposada a ajudar als altres i posada en moltes activitats destacava com a actriu. Per aquest motiu acostumava a participar en molts muntatges teatrals. Després d’una llarga malàltia ens va deixar no fa massa temps.

Josep M. Llamas va ser el típic treballador de “La Caixa” de tota la vida. Li agradava fer teatre i se’l veu en diferents fotografies de muntatges.

La seva gran afició era viatjar. En aquella època poca gent ho feia i ell, quan tornava dels seus recorreguts per països llunyans, que filmava, convocava amics i feia passis de les pel·lícules que havia enregistrat. Gràcies a ell, moltes i molts, vam veure que això de viatjar era molt interessant.

Els “Pastorets” han sigut una font inesgotable de fotografies que ens recorden a la gent en els seus anys joves. Els que no hi són també. El meu estimat amic de la colla i company de jocs del carrer Combat quan èrem infants ja fa uns quants anys que se’n va anar. Em refereixo al “Xico” Francesc Vall Cornellana de “cal Masó”, al carrer Combat on la seva mare, la “Sisqueta”, hi tenia una botiga de llanes i ensenyava a les clientes a fer mitja i ganxet. El “Xico” va morir massa jove i, tot i que va viure sempre a Barcelona exercint de mestre, el seu comiat es va fer a l’església del barri, la de la Mare de Déu del Carme, i està enterrat a Cervera.

Els tres noiets que fan de dimoniets als Pastorets eren amics. A l’esquerra, Jaume Carcasona i al mig, Josep Figueres que estava casat amb Roser Montiu, bessona d’Eduard Montiu. Ella va morir abans del Covid deixant-lo vidu.

Què jove era Armando Sarrate Llamas quan se’n va anar. Aquest nen angelical que, just interpreta a un angelet en aquesta fotografia de “Els Pastorets”, era fill únic i tenia cura del negoci familiar l'”Imprempta Llamas” que, des del seu trapàs sobtat, va tirar endavant, amb molt encert la seva vídua, Carme, i més tard les seves dues filles.

L’altre que ens va deixar també força jove va ser Senén Vilaró Coma que el podeu veure de perfil a costat de la Mare de Déu. Una tragèdia per la família ja que el seu germà gran, Josep M., també va morir massa d’hora víctima d’un accident de moto. Eren fills de Pere Vilaró, que sempre va fer de recader i, d’ Ignasieta Coma, que encara els sobreviu.

Els que hi surten en aquesta foto són, no identificat, el nen que es veu amb la mitja cara tapada podria ser Jaume Tardà Tarrida, Armando Serrate Llamas, Solé, Antoni Bonet, M. Carme Morales i Senén Vilaró Coma.