Quan mirem fotografies d’anys enrere, dissortadament hi trobem moltes absències. La majoria perquè s’han mort i, altres, més poques, perquè, en un moment determinat van ser veïns de Cervera i després van marxar.

En aquesta fotografia, feta a l’any 1961, es veu un grup que va representar Els Pastorets al Teatre de l’Acció Catòlica, al que s’hi accedia pel carrer Canceller Dou per la torre més propera al Jaume Balmes, hi trobem moltes persones que ens han deixat.

Suposo que en mirar les fesomies d’actors i col·laboradors hi veureu moltes cares conegudes.

Vull començar a parlar d’una família que, excepte la mare hi són tots en aquesta imatge, que m’era molt propera ja que els tenia de veïns. Es tracta de la Tardà Tarrida que ocupaven el pis que estava damunt la Ferreteria Bosch i que més tard va ser Ferreteria Graells Bergadà. Just tocant a “cal Delfín” que era casa meva.

A mi em van cridar molt l’atenció quan van arribar a Cervera, especialment el pare, perquè era molt petit i rodonet i de nom es deia Pompeio. De la seva esposa, Palmira Tarrida, també em va cridar l’atenció el seu nom. I que els fills es diguessin Tardà Tarrida, tot plegat, va ajudar a que els trobés una família nouvinguda ben peculiar.

Aquí el podeu veure el pare de família amb Joan Salat i Josep M. Gomà. Ells dos ja no estan entre nosaltres i, pel que fa a Pompeio Tardà i família, no se n’ha sapigut res més des de que van marxar de Cervera per anar a viure en un altre lloc.

Tenia dues filles que les tenim fotografiades moltes vegades, especialment en imatges del Col·legi de la Sagrada Família que és on estaven escolaritzades. La gran es deia Mercè. És la que porta el cabell enrere i mira amb ulls ben oberts i, la petita, és la Tresa que té els ulls mig clucs i es posa una mà a la boca. Personalment hi tenia molta amistat pel veinatge i per anar al mateix centre escolar.

El germà era el Jaume, el fill del mig que també coneixia prou. Aquí encara es veu jovenet. el recordo bastant més gran quan van marxar.

L’adolescent que fa de Mare de Déu és Angelina Colom. Era una jove bellíssima, amb uns ulls blaus preciosos i uns cabells clars que, sovint, portava trenats. Tenia cura de la botiga de roba “Teixits Colom”. Sempre feien unes aparadors precioses i allí vaig veure per primera vegada peces de roba no fetes a mida. Eren camises de dona, de Terlenca en deien, pel material amb que estaven confeccionades. L’Angelina, després d’una llarguíssima malàltia no fa massa que ens va deixar.

Al seu costat i, de perfil, s’hi veu M. Teresa Salat, que tan poc fa que ens ha deixat. Des de ben petita havia participat en obres teatrals i sempre ho va continuar fent. Era bona actriu i va fer de Magdalena a la Passió.

El marit de l’Angelina, Ramon Camps Bernaus, ja fa temps que va morir. El seu fill Pere Camps ha heredat l’esperit de fer teatre dels seus pares. Vinculat des de sempre en aquest món ha resultat ser un molt bon actor.

En aquesta fotografia hi ha tres germans de la família Pedrós. El Manel, el Ton i la M. Carme. Estàpodeu aquí al costat del seu germà gran. Es va casar amb Miquel Pont, que vam poder veure en el post anterior fent d’actor d’una sarsuela. Miquel era de la placeta del barri de Sant Magí i ella, al casar-se, hi va viure tota la vida. No fa massa que ens va deixar.

Teniu altra volta la imatge completa per tal de seguir informant dels noms de les persones que hi surten.

Carme Ortiz, que es veu una mica, Elena Cos Gusart, Joan Bravo que espia darrere seu, M. Carme i Manel Pedrós, Jaume Binefa, Ton Pedrós, Josep M. Armengol Petit, Ramon Camps Bernaus, bevent amb la bóta, el que està al seu costat i el de la barba no identificats, Joan Salat, Josep M. Gomà Raich, Pompeio Tardà i a dalt de tot, Concepció Puig de “cal Farré Llarg”.

A sota, Jaume Tardá Tarrida. Amb samarra de quadres Josep Raich Brufau de la casa de darrere Santa Maria, Romi Porredon, que més endavant va fer la interpretació de l’obra Anna Frank, està costat de l’Angelina Colom Ferran, que fa de Mare de Déu. A sota, mig tapada, Teresa Tardà Tarrida, una no identificada i la seva germana Mercè Tardà Tarrida. El nen que hi té al davant és Josep Ortiz Bernaus. El del seu costat no està identificat, l’altre és Peret Comella i el de l’extrem Ricardo Felip, que va morir molt jove. A costat de la Mare de Déu, M. Teresa Salat i el jove Josep M. Trilla que actualment viu a Sitges. Era nét del Recader Trilla del carrer Major i germà de M. Tresa Trilla que vam veure en una fotografia amb els propietaris de “La Central” ja que hi va treballar de dependenta. A sota d’ell Leandre Badia, veí del carrer Major i fill de Ripoll. Està casat amb Conxita Bernaus i és el pare de Xavi Badia, artista, que, entre altres treballs és l’autor de l’entranyable Tarasca.

Recordeu que si identifiqueu algú més o si hi trobeu alguna errada seria bo comunicar-ho perquè això queda i és important reflectir la realitat. Gràcies.