una mica de tot arreu

Gent de casa. Amigues i amics (29)

Tornem de nou a gaudir amb imatges d’aquelles que ens recorden temps passats i, sovint, enyorats.

Una colla d’amigues que s’esmercen per fer una fotografia amb gust. Fixeu-vos com es col·loquen amb l’arbre de fons. Al final se’ls hi ha colat un nen o nena?

De baix cap dalt, Maria Rosell que interpretava de meravella el paer de Magdalena a la Passió. Es va casar amb un nou benvingut molt eixerit, Carasol. Tingueres dos fills, Honori, que ha treballat sempre a correus i Laura, casada amb Isidre Balcells i ja àvia de dues criatures.

Montserrat Portella, tieta de Jaume Ximenes, el meu gran amic que viu a Argentina. Junt amb la seva germana van sortir fins ben grans a les representacions de la Passió. Era soltera.

Encarnació Rosich, veïna del carrer Ferran el Catòlic, on encara hi viu amb el seu marit el Ton Ramon, conegut com “el Calaf”. Va ser encarregada de la neteja municipal durant molts anys i ara fa temps que està jubilada. Té dos fills, estudiosos, que viuen fóra de Cervera.

Antònia Vidal. Recordo que al seu pare li dèiem “el Vidal de les pastilles” perquè portava a casa dels meus pares unes capsetes amb pastilles pel llevat necessari per fer la massa de pa. Es va casar amb Josep Tarafa, treballador de “La Caixa”. No van tenir descendència. Vivien als pisos de “cal Suau”

Paquita Ninot, que es va casar amb Ramon Turull i durant un anys va gestionar junt amb el seu marit de llibreria que van muntar al baixos de casa seva. Mare de dos Fills. Max i Albert, que han seguit els passos del pare, ampliant-los molt. La Paquita ens va deixar no fa massa temps.

La darrera és Antonieta Balasch que no conec.

Trobada d’amics. Una fotografia que té uns quants anys. La majoria d’ells ja no estan entre nosaltres. A l’esquerra, amb un davantal, l’esposa del recader Vila i al seu costat una àvia no identificada.

L’altra crec que és la mare dels tres germans Puig que vivien al final del Carrer Victòria on ara hi ha les oficines de la Creu Roja. La de la camisa blanca és la Maria Rosell. Ja s’ha parlat d’ella en la imatge anterior.

A la dreta, el matrimoni Bescós. Entranyable el record que tinc del Pere quan arranjavem l’església-rotonda per la celebració del seu patró. Al costat hi té la seva esposa que, ara, sovint vèiem passejar amb la seva filla. Van gestionar durant molts anys la “Fàbrica de gorres Bescós”.

La nena que hi ha al davant és la filla de”cal Recader Vila”. Es va casar a Bellpuig amb un germà del Saladrigues de l’Escola de Música i ja no està entre nosaltres. Potser l’única supervivent d’aquest grup és la M. Tresa i, tal volta, aquesta nena que no identifico.

L’envela

Aquests quatre més que amics, que potser també, eren companys de feina. D’esquerra a dreta, un jove Ramon Balcells, que treballava al banc, al Banesto, i durant un temps va ser Paer en Cap. Va durar poc ja que una ràpida malaltia se’l va emportar quan encara era ben jove.

Al costat hi té el Gomá, un jove molt eixerit, que amb el temps, se’n va anar a treballar i viure a Barcelona. És el germà gran del propietaris del supermercat Goma que hi ha al carrer Santa Anna.

Carles Sala, que ja no està entre nosaltres. La seva vídua encara viu al Pou Nou. Tenia dos fills, la Montse, que va estudiar medecina i viu a Tarragona i el Carles, un gran activiata cultural cerverí. És mestre i aquest any formarà part de la plantilla del meu estimat Col·legi Jaume Balmes.

Leonard Santacana, casat amb Júlia Vélez fou persona rellevant a la ciutat per col·laborar sempre en diferents activitats. Va tenir dos fills, Rosa M. que ha viscut sempre fóra de Cervera i que és la gestora de “Records de Cervera” i Joan que fou Paer en Cap la passada legislatura.

Aquest grup d’amigues i amics en aquells temps havien format un cor que cantava en diferents celebracions. En aquest cas estan al Paranimf de la Universitat actuant en les noces de Conxita Roselló i Pere Rosell. Crec que eren els mateixos que van posar veus i música a la meva boda que va ser a l’antiga església de Sant Joan Degollat, avui reconvertida en sala de conferències i d’exposicions.

El director era un jove capellà, Josep franquet, que més endavant en va sortir i es va casar amb una jove de Manresa. Van anar a viure a Mallorca i sovint passa per Cervera per saludar a antics coneguts.

Els dos nois són, Josep Antonio Rodríguez que es va casar amb una filla del “Josepet de cal Verdú” i van anar a viure a Madrid. Ell va morir força jove. Al seu costat hi té Carles Acín que es va casar amb M. Tresa Raich, filla de l’Alberto i la Colometa, i van anar a viure a Lleida on encara hi resideixen. És la jove que està al seu costat, dempeus amb la faldilla de quadres.

D’esquerra a dreta vèiem M. Rosa Solé Castellà que ha viscut sempre fóra de Cervera.

Coni Boquet que porta un jersei de ratlles.

Claustre Vila, d’una família nouvinguda que vivien al passatge Emsesa. La seva germana i neboda segueixen vivint a Cervera. Carme Riera, que estava casada amb l’Orobitg petit. van anara viure a Lleida i ella encara segueix allí, ara vídua.

L’altra, Remei Prat, era filla d’una família que van marxar de Cervera. tenia una altra germana.

Tota riallera, Maria Castellà, de “cal Bledes”, que vivia al carrer Travesser. Va estar un temps a l’estranger però la resta de la seva vida l’ha fet a Cervera.

Tresina Badia es va casar amb Joan companys. Vivia a Barcelona, al barri de Sarrià, a prop d’on vivia jo en la meva etapa barcelonina. Dissortadament una cruel malaltia se la va emportar molt jove. Era filla única del Badia, cerverí que va col·laborar en la construcció del “Poll del cel”.

Mig amagada darrere la M. Tresa Raich hi ha l’Elena Oliva. La seva besàvia, que tenia un forn de pa al carrer Santa Anna i que havia vingut a viure a Cervera, des de Lleida, era germana del meu besavi que va fer cap a Cervera reclamat per ella. L’Elena és una de les dues parentes meves de la branca de “cal Delfin”. Vivia a la gran casa on als baixos hi ha el “Bar Catalunya”.

La més alta és la Lluïsa Vidal, filla de la casa que hi ha a l’entrada de la plaça del Fossar. Va marxar fa molts anys de Cervera per anar a viure a Madrid. La de l’extrem és Anna Rius, una altra cerverina que, ja fa anys es va desplaçar de Cervera junt amb la seva família.

En aquesta fotografia podeu veure l’altar del Paranimf el dia d’aquesta esmentada boda. Feia molt goig tan ben guarnit amb les flors.

Tanca el post la imatge dels dos nuvis, protagonistes de la festa. Tal com s’ha dit eren, Conxita Roselló i Pere Rosell.

El vestit de la núvia l’havia fet la mare de Rosa M. i Joan santacana Vélez, Júlia, que era modista.

Deixa un comentari