Tothom té amics i amigues. A vegades, a nivell de colla, d’altres en un grup reduït. I sempre s’apleguen per fer sortides, per anar a passejar o per fer una xerrada. Agrada immortalitzar moments d’aquests i, en aquest post d’avui, veureu com la gent va collant.

D’esquerra a dreta, Montserrat Lloses, de la botiga de comestibles del carrer Combat. Se’n va anar ben jove. Al seu costat sembla que hi ha la Maria Novell?. Amb un jersei negre, Jaume Ximenes, el meu gran amic que viu a Argentina. Sobresortint per damunt d’ell, Argent Déu, que va ser molt habilidós fent gralles, quan es va jubilar. El que porta el gos als braços era de “cal Duch” i venia a passar els estius a Cervera ja que ell vivia a Barcelona. La del vestit de quadres és Francisca Balcells, vídua del Ramon Gomà “de l’oli”. El que va de “modern” amb les ulleres de sol és el germà petit dels Xuclà, Ramon M. i, el que porta l’ampolla de cava, és Josep M. Llamas que va treballar fins que es va jubilar a “La Caixa”, a l’oficina del carrer General Güell.

Els únics supervivents de tota aquesta colla són el Jaume i la Francisca. Els que tenim una certa edat els recordem bé a quasi tots i totes.

Una fotografia fantàstica d’una colla d’amigues i amics. A la dreta una espectacular jove, Montserrat Colom Segura, que va ser l’esposa de Joan Roca i mare de la seva única filla, Alba Roca Colom. Com que amb el seu marit èrem de família la tinc molt present i la recordo com una dona desllumbrant. Porta un vestit molt bonic amb detalls cuidats. Dissortadament va morir molt jove. La seva germana, Florinda, tenia cura d’una botiga que estava al carrer Combat, on ara hi ha la tenda d’esports Truga. El renom de la casa d’on eren era “cal Casanelles”.

La parella que hi té al costat són el matrimoni Yago Solé. ell, l’Enric, era el fill petit del fundador de l’empresa “Xocolares Yago”. No sé de quin any és aquesta fotografia, però en té uns quants. Tot i així el “look” de la Teresina és del tot actual. Pantalons que ensenyen el turmell i top amb les mànigues caigudes complementat tot el conjunt amb sandàlies estiuenques. Fixeu-vos amb la màquina de fotografiar que porta l’Enric. Una autèntica peça “vintage”.

L’altra parella són el matrimoni Julian Granell i AnnaTurull. Ell, altíssim, tal com el recordo, era qui em feia les extraccions per les analítiques, a la Framàcia Miró. Hi anava tranquila perquè ho feia molt bé. D’aquest grupet de cinc ja només quedava la Carme que no fa massa temps ens va deixar. La parella fan molt goig, sembla que van conjuntats i amb unes ulleres de sol que, avui, són imprescindibles.

La jove que hi tenen al costat és Conxita Corrales que es va casar amb el Tolosa del carrer Travesser. L’altra jove no l’he identificat. Van vestides iguales, fins i tot el cinturó sembla quasi bé el mateix.

Una colla de joves amigues en temps d’estiu. D’esquerra a dreta, M. Rosa Rubinat que té la casa pairal tocant a l’església de Santa Maria. Ha viscut tota la vida a Barcelona però a l’estiu se la veu per Cervera.

Conxita Bonjoch, nascuda a Cervera però que ha viscut des de fa molts anys a Barcelona. La casa pairal la té el carrer Major on hi havia l’estudi de fotografia del seu pare.

La Pepita Solé i la Conxita Roselló han viscut sempre a Cervera.

Fa gràcia el vestuari que porten ja que ens dóna informació de l’època. Aquest jersei a ratlles el tenia quasi bé igual i, avui, es podria ben bé portar. Mai ha passat de moda. La jaqueta a l’espatlla abans era indispensable pels vespres cerverins. Ara, amb el canvi climàtic, molt menys. El vestit de la Pepita, amb aire oriental, va tenir molt èxit en una època i el llacet o nus al coll que porta la Conxita també. Els pentinats de la M. Rosa i de la Pepita són ben actuals. La Conxita Bonjoch ja porta “crepat” i l’altra Conxita encara més. Tothom en un moment o altre ens vam “crepar” els cabells.

El que dèia dels pentinats. La Conxita llueix un “crepat” amb molt volum, la Pepita Solé també, però no tant. En canvi l’Antònia Vives porta el cabell recollit i sense volum. Sembla que la fotografia està feta en temps de tardor. Aquests jerseis amb coll rodó es van portar molt. Els de màniga curta acostumaven a anar de conjunt amb un altre que feia de jequeteta, tenia la màniga llarga i es cordava amb botons de dalt a baix. Quedaven molt bonics i pràctics.

Ja som a l’hivern i les tres amigues van tapades. Són imatges que ens donen una informació real dels pentinats de l’època. Hi destacaria el de la Pepita que porta un recollit es podria dir que fins i tot actual. L’Antónia, que va marxar de Cervera a viure a Barna on va exercir d’infermera durant tota la seva vida laboral, aquí sembla que ja comença a “crepar-se” el cabell.

Porten uns abrics que ara en diem “vintage” i potser algun encara ens el posaríem.