Avui podreu veure unes fotografies molt entranyables. Són una colla de nenes, que mostren el properes que estaven amb els seus pares.

Joan Roca, junt amb el seu pare tenien cura d’un taller de reparació de vehicles, que encara es pot veure ben bé des de La Pergóla, no massa lluny de l’entrada del túnel.

Ell i la seva esposa feien una parella de cinema. Van tenir una filla, M. Alba Roca que, des de ben joveneta i fins avui mateix, treballa a la “Pastisseria Agustí”. Dissortadament la mare va morir molt jove.

La meva relació amb aquesta família és de parentiu ja que la mare del Joan era la cosina germana de la meva mare i la seva tieta, soltera, li era padrina de bateig. Vivien en uns baixos davant la Universitat que jo sovintejava força. Quan Joan es va casar van anar a viure en un habitatge a la carretera de Tàrrega on encara hi segueix residint la seva filla M. Alba. Ell va anar a viure a Guissona i es va tornar a casar amb l’Isabel, que, en morir el Joan ja fa uns anys, va venir a viure a Cervera on la trobo sovint amb les seves amigues assistint a diferents activitats. Hi tinc una relació familiar.

Joan Boronat, qui fou metge de moltes generacions de cerverins i cerverines tenia molta afició a la fotografia, d’aquí ve que la seva filla, cosa poc freqüent en aquella època, té un important recull de moments de la seva infancia captats pel seu pare. Aquí, però, el fotografiat és ell.

Ben mudats tots dos, fixeu-vos en les sabates del pare, qui no s’adona que li fan una fotografia. Estava casat amb Tresina i van tenir una filla, Eulàlia Boronat, que vèiem força sovont per Cervera fent estada a la casa pairal.

La data que hi ha al peu de foto, 25, de setembre del 49, segur que correspon a un dia de la Festa Major de setembre. Un aplaudiment per posar data a les fotografies. Sempre queda la informació de qquan estan fetes.

Un pare i una filla, sembla que també en un dia de celebració per la manera com van vestits. Curiosament Roselló porta un model de sabates semblant al que hem vist que lluia Joan Boronat. L’americana blanca li dóna un elegant aire estiuenc, reforçat amb la corbata i el mocadoret de conjunt. Roselló era de procedència mallorquina i es va casar amb Paquita Martínez que va tenir cura tota la vida d’una de les botigues més boniques de Cervera. “La perfumeria”. Van tenir tres fills i la seva nena que porta de la mà amb tanta satisfacció és Conxita Roselló.

Al fons vèiem la botiga de comestibles de “cal Pairo” i, a la dreta la de “ca la Batlla” i les taules i cadires que tenien al carrer els del “Bar Esport”.

Amb el Fermí Riba hi tenia una relació de veinatge. Es va casar amb Anita Pijuan, que vivia amb els seus pares en un pis de lloguer al carrer Combat, damunt la “Ferreteria Cervera Trepat”. Des del terrat de casa els meus pares i, ells des del balcó, sempre la fèiem petar.

Després van comprar una casa al carrer Travesser. Amb l’anita van tenir dos fills. Aquí està amb la seva nena, l·Angelina que l’acompanya pujant als “cavallitos”. Fermí va quedar vidu bastant jove i va refer la seva vida a Tàrrega. Els fills es van casar fóra, L’Angelina a Guissona, tot i que ara viu a Madrid, i el Ferran a Lleida. La família manté la casa però ja fa anys que no viu a Cervera.

Aquesta fotografia sembla una làmina amb encant vintage. Fixeu-vos en el detall del les gomes de les rodes de bicicletes fent de tanca… Està feta a la Universitat de Cervera en una exhibició de productes, en aquest cas motocicletes i bicicletes, en motiu de l’exitosa Fira de Sant Isidre. El matrimoni Ibars, ella coneguda com “Pola” posen amb el seu bebé de 8 mesos, Dolors Ibars. Està datada a l’any 1954.

Tot i que el post va de pares amb filles aquí s’hi afegeixen nebots. Un jove i eixerit Manel Sàrries, amb ulleres molt actuals i una preciosa Vespa que, a més porta sidecar, va acompanyat del seu nebot, Enric Herrera que, de jovenent, venia força a Cervera. Recordo que havia sortit amb la nostra colla. La Dolors Sàrries, l’única filla que va tenir amb la seva esposa, la Carmeta de “cal Balagué”, va asseguda al sidecar acompanyada del seu cosí, Francisco Sàrries.

És el dia de Sant Cristòfol, més o menys a l’any 1962, i segueixen la tradició d’anar a beneir el vehicle. Com podeu vure la Vespa també va ben “vestida” lluint un bon ram de flors.

LLa família va viure a Cervera fins el seu traspàs, massa aviat el del Manel. La seva filla ja des de ben joveneta va marxar a residir fóra encara que, sovint, passa alguns dies aquí.