Avui mirarem de recordar espais que ja han desaparegut. Tant de bo poguessim tenir de tots els establiments i negocis de Cervera fotografies com aquesta que podeu veure a continuació.

Resulta fantàstica! Estem al carrer Major i aquesta tenda de l’esquerra, mireu quin goig que fa, era la panaderia de la família Cuñé que portava un nom d’allò tan bonic: “Fleca de Sant Jordi”. A sota es veu una R. Cuñé, que era el nom del propietari. També se la coneixia com “cal Jan”. desconec d’on li venia aquest renom. Aquí també hi tenien la vivenda, cosa que passava molt sovint abans. A més de la venda del pa i dels seus derivats també oferien altres productes de colmado. A la dreta, tocant al carreró que comunica amb la Barbacana, s’anuncia una marca d’aigua.

Al costat s’hi veu la botiga de fotografia situada als baixos de la casa on vivia la família Bonjoch. El pare era el fotògraf. Al balcó s’hi veu un anunci relacionat amb el producte que s’oferia.

Totes les panaderies que hi havien a Cervera i que treballaven al seu propi obrador van haver de tancar quan, des del Sindicat, van obrir botigues propies i donaven el pa més barat. En aquella època se’n menjava molt de pa i tots els forners de Cervera van perdre clients. Va ser un malson. Aleshores es van tancar els forns de Cervera i tots els seus propietaris van anar a treballar al forn del Sindicat. D’amos que eren van passar a treballador per un altre.

De la manera que va acabar el Sindicat no calia fer tan mal però així va ser. Jo ho vaig viure a casa meva.

En aquestes imatges podeu veure la Panificadora, ja enderrocada.

Un dels forns, amb el piròmetre a má esquerra. Aquests aparells, quan hi va haver l’enderroc, estaven llençat per allí i tothom que hi passava agafava les restes d’aquest naufragi.

Una màquina de pastar, també del Sindicat.

Passem a una història més agradable. Encara que no tenim cap fotografia de “cal Vilalta”. Si mirem aquesta i, a continuació la següent, ja tenim el rètol d’aquesta entranyable botiga i la seva localització al carrer Combat, tocant a la plaça Sant Miquel.

En primar pla, el Borbó, Alfons XIII. Tots els homes d’aquesta família no han deixat bon record..

Al mateix carrer Combat la gent de Cervera ha gaudit durant molts anys d’aquesta entranyable botiga, “cal Batalla”. En morir l’Agustí es va vendre la casa a un particular i, sembla que hi han fet obres. Han quedat dos pisos que, quan tot estigui enllestit, se suposa que seran de lloguer. Cal esperar que el meravellós vidre de la porta d’entrada, amb el nom i les ornamentacions fetes a l’àcid, es pugui conservar.

Un altre espai que ja no existeix. Les antigues piscines municipals que estaven tocant al camp de fútbol. ara està tot canviat. Ningú de les noves generacions pot imaginar tot el que allí hi havia tingut lloc. El trampolí era ben alt però la jovenalla valenta hi saltava sense problemes. Hi havia el més baixat que era molt assequible.

La piscina dels petits, en primer pla. A continuació la gran i, al fons, la caseta del cuidador que també feia de bar i restaurant.

Quants records!!!!!