Si poguessim tenir fotografies de totes les botigues cerverines detemps passats seria fantàstic. Eren establiments ben diferents del d’ara. De mica en mica, es va fent un arxiu amb les que van sortint ja sigui perquè les trobem en fotografies que s’han fet la gent pels carrers o bé algunes de personals tipus reportatge. Totes van bé per anar fent un recull.

Entranyable aquesta imatge de la que avui encara en podem gaudir. Fa molts anys, aquí hi havia la “Sabateria Gomá”. Està situat als baixos de la casa Turull i, més endavant, Ramon Turull i la seva esposa Paquita hi van obrir una llibreria. Aquesta fotografia és d’aquell temps. Era un espai acollidor que ens va deixar un molt bon record.

Avui es manté encara aquesta mateixa estructura i està bellament ornamentada ja que s’hi troba la floristeroa “Orquídia”. Ha estat una sort que s’hagi pogut mantenir tal com era, cosa que no ha passat en molts altres establiments, que estan del tot canviats.

La “Pastisseria Puig” la tenim tothom molt present ja que no fa massa que Tomàs, el pastisser, es va jubilar. L’espai es manté igual i, fins i tot, en dates assenyalades, com les festes nadalenques, aprofita l’aparador per fer-hi un pessebre. El seu pare era un gran pessebrista i ell, sembla que continua amb la tradició ja que hi té bona mà.

A part de comercialitzat diferents tipus de xocolata aquesta pastisseria tenia la fama de servir la millor nata de la ciutat.

A la plaça Major hi havia algunes botigues molt conegudes: “cal Muntanyés”, la peixateria que hi despatxava la Lidia Puig, la panaderia de “ca l’Alsina” i la coneguda i popular Tocineria Porredón, coneguda com “cal Muntanyés”. Estava situada sota els porxos de la plaça i era un negoci familiar molt apreciat per la gent de Cervera. Ells tenien cura de preparar els que venien i la fama de servir productes molt bons els acompanyava. A la primera fotografia es veu el Sr. Porredon amb la seva esposa al costat.

A la del mig, el seu fill, Joan, mira cap al fotògraf, acompanyat d’altres persones que estan darrere el taulell. El tornem a veure, a la tercera imatge, amb la seva bata blanca de treball, atenent a un bon grup de clientes que esperen el torn.

Més endavant, quan la part antiga de Cervera ja començava el seu declivi, van obrir una botiga a la part nova de la ciutat, que en tenia cura el fill del Joan, Xavier. Amb els anys va tancar, acabant amb la tradició.

Aquí les podeu veure millor d’una a una.

La Sra. Teresa, impecablement vestida, venent els productes de fama que tenien a la botiga.

Estaria bé poder identificar els quatre venedors/res. El que mira a l’objectiu és Joan Porredon, fill.

Aquí el tornem a veure despatxant a un grup de clientes. Fieu-vos que ben vestit va, fins i tot porta camisa blanca i corbata,

Una altra botiga de la que ens queda el record: “cal Castelló”. Era una botiga de comestibles a la que s’hi sumava la venda de tabac. Amb el temps, que és com la podem veure ara, ha quedat reconvertida només a estanc. A les fotografies de sota l’establiment es veu la Carme, que és qui en tenia cura.

La botiga de “cal Castelló”

I qui en tenia cura.

Ramon Royes Guàrdia explica el negoci que van muntar els seus avis.

Com podeu veure a la fotografia el “Bar Restaurant Royal”era d’allò tan modern. Avui, en aquest espai, s’hi troben les dependències de “Seyart” una empresa familiar que treballa amb disseny i fabricació de joies i peces de metacrilat.

Aquesta fotografia té un encant especial. No perquè enyori aquest passeig amb els arbres, ja que no ens deixava lluir la magnífica façana de la Universitat, però sì perquè ens porta a uns altres temps on el 600 era el protagonista del parc mòbil i la columna, que era un punt d’atenció ja que s’hi enganxava tota la publicitat. Pel que fa a les botigues s’hi destaca, encara que l’establiment no es veu, el rellotge que hi havia a la façana de la “Rellotgeria Domenjó” que ens marcava el pas del temps en una època que ja fa temps ha desaparegut.

Les portes que es veuen pintades de blanc són les de la “Barberia Gual” de la que el blog informava en el post anterior.